3 de maig de 2010
Sense categoria
1 comentari

POESIA VERDA per pepa lópez i biel mesquida

POESIA VERDA, coenta, desbaratada i feliç
Amics,

Vos recordam que avui dilluns 3 de maig a les 19.30 hores a la
Sala d’Actes
 de
Sa Riera, carrer Miquel dels Sants Oliver número 2 de Palma, de la mà i de la boca de Biel Mesquida i Pepa López es realitzarà un
Recital de textos eroticopornogràficseximetafísics de la literatura catalana des del
segle XV fins a l’actualitat : gloses populars, Ramón Llull, poetes
anònims del Barroc, Josep Bernat i Baldoví, autor d’El Virgo de la
Vicenteta
, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Dolors Miquel, Maria
Mercè Marçal, Maite Brazales, entre d’altres. Una festa de coentors
verbals.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:”Times New Roman”;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

el poder i la verdor (fragment)

veig més clar que un llum que, entre la verga i el cony 
hi ha tot el que no se sap, 
i no hi manca res del que hi ha… 

Dins el ribell de pastar […] Na Prous Xoroia 
va deixar una escapció de pa. Digué: “no miris, 
si et fa assumpte; són els sagraments de la terra, 
que les dones han de perllongar i conservar aferradissa, 
a fi que a la terra l’herba sigui immortal”. 
El sol queia tal i com argent viu. 
L’aire, que en aquella terra es deia el cel, 
estava encès i era blanc com a forn de fer vidre. 
Madò Prous Amaranta de Ca Ses Ermessens 
se va aixecar els enagos fins al regal de la cuixa. 
Del pastó deixat a part dins el ribell, 
en va fer un llonguet, de la llargària d’un peu de dona. 
L’embolicà dins una fulla de tabac de pota 
i el s’enfornà dins el cony. Esperà 
a la gotzó, una estona, després el tragué cuit. 
Ningú li feu cap pregunta. Ella, però, els digué: 

“el panet cuit dins la bavor dels meus alendes 
és per menjar-me’l, a fi que la terra, 
que continua fent civada i mestais, 
vulgui continuar essent en mi dona aferradissa”.

Blai Bonet

 

[Gràcies al lector que ha inventat el títol POESIA VERDA. Signat: Bells
verds.] 
 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!