QUÈ ÉS LA POESIA?

Prepar el preludi del llibre del XII Festival de Poesia de la Mediterrània que tindrà lloc el dies 31 de maig, 1, 2 i 3 de juny a Palma i he començat a recollir definicions de “poesia” de les qual us faig un tast.
————————————————————————————————————————————

Què és la poesia?

 

La poesia és la
paraula que segueix ressonant quan ja no la sents.

 

La poesia és la
celebració de la llengua literalment i en tots els sentits.

 

La poesia és l’art
que succeeix cada vegada que llegim un poema.

 

La poesia és una
passió i un plaer renovats sempre seguit.

 

La poesia és enigma
i misteri fets lletra.

 

Si, com diu l’amic Pascal Quignard, els ocells són
aire en
estat sòlid, els peixos són aigua en estat sòlid, els llibres són
silenci en
esta sòlid, la poesia és música en estat sòlid.

 

La
poesia és la
veritat de la lletra i alhora el seu kamasutra de fruïcions.

 

La
poesia és
cohabitació, coexistència, convivència de sentits.

 

La
poesia és un
lector que llegeix un poema.

La
poesia és cada
vegada que llegim un poema una experiència nova de trinca.

 

La
poesia és el
calfred de la bellesa.

 

La
poesia és
redescobriment.

 

La
poesia és bastir
metàfores que ens ajuden a veure’ns i a veure el món.

 

La
poesia és Homer
quan escriu el mar color de vi.

 

La
poesia és
l’expressió de la bellesa per mitjà de paraules artísticament
entreteixides.

 

 

Què és
la poesia?
Si no em demaneu què és, ho sé. Si em demaneu què és, no ho sé.

 

La
poesia són
paraules que fan música.

 

La
poesia és
narració d’històries, l’art de contar històries.

 

La
poesia és,
simultàniament, l’art de cantar i contar.

 

La
poesia és un
teixit de polifonies.

 

La
poesia és
transformar les paraules comunes i desgastades de la tribu en matèria
màgica,
fonda i enlluernadora.

 

La
poesia és el
poder benèfic de les paraules.

 

La
poesia és la
carn sonora.

 

La
poesia és
invenció de belleses.

 

La
poesia és agafar
paraules corrents i convertir-les en excepcionals.

 

La
poesia és un
catàleg inacabable de sensacions, de percepcions, de sentits, de
perspectives.

 

La
poesia és una
altra vida.

 

La
poesia és emoció
en estat pur.

 

La
poesia és
llenguatge que brota: fresc, viu, bategant.

 

La
poesia és
commoure el lector, deixar-lo estorniat de calfreds de gust.

 

La
poesia és el fet
central de ma vida: que existeixquin les paraules i la possibilitat
d’entreteixir-les, d’embullar, de culminar-les i transformar-les en
poesia.

 

La
poesia és allò
que hi ha rere els versos.

 

La
poesia és un
tros de bellesa, o sia, un gaudi per sempre.

 

La
poesia és la
llengua quan et diu: el significat no és l’important; el que de veres
importa,
és essencial, és certa música, certa manera única de dir les coses.
“Totes les
arts aspiren constantment a la condició de la música.” (Walter Pater)

 

La
poesia és una
feina com la de l’amic i l’amat: pràctica d’amors e treballs, e
llanguiments e
plaers e consolacions.

 

La
poesia és
encendre un foc que congeli o fer caure una neu que cremi o viceversa.

 

La
poesia és allò
que fa que una determinada combinació de mots esdevingui un objecte
verbal
sense el qual sabríem menys del que sabem sobre nosaltres mateixos i
sobre el
món.

 

La
poesia és
revelació.

 

La
poesia és una
cabanya de roter, un palau o una pàgina
tota
plena de festes  verbals.

 

La
poesia és
coneixement pur, i saviesa concentrada.

 

La
poesia és cant,
és cant, és cant.

 

La
poesia és una
pedrera dels somnis.

 

Parafrasejant Borges, em consider un lector. Com
sabeu, m’he
atrevit a escriure però crec que el que he llegit és molt més important
que el
que he escrit. Perquè un llegeix el que vol, però no escriu el que
voldria,
sinó el que pot.

 

La
poesia és una
quasi miraculosa felicitat.

 

La
poesia és el
mirall del temps.

 

La
poesia és el
plaer del mot que cerca el gust del lector, el gaudi verbal que
persegueix LA
FRUÏCIÓ mental.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *