Plagueta de Bord

[no em deixaré arrossegar pel fàstic que em produeixen aquests lladres que han fet malbé Mallorca amb el fem d’una bava verinosa i pudenta; productors de malaestrugança, no anomenaré M. A. M. ni J. M. & Sons: depredadors de paisatges i de vides humanes, ni paraula ni compassió]

El blanc ressona com un silenci intel·ligible
Kandinsky

Encara queden marques d’innocència?
En aquest minut som un, en el minut següent som un altre.
Allà on no sóm és on som més jo mateix.
A cada moment faig gestos que no són meus, dic paraules d’altres, imit expressions d’algú que voldria ser.
Podria ser que assajar esdevenir un altre sia una manera de ser jo mateix?
Amb constància i bona lletra ho aconseguiré.
Visc dins la meva història o som el fruit de la imaginació d’un escriptor inventiu?
Les històries són estranys miralls deformadors.
Qui és qui?
No es fa un llibre amb citacions, jocs de coincidències, ullets, al·lusions a d’altres llibres, films, obres d’art, laberints de miralls, paranys, etc.: un llibre es fa amb amb la carn pròpia, amb la vida pròpia, amb els desitjos propis, amb la mort pròpia.

[Pintura de Robert Motherwell]

La poesie?
Elle est le passage et le tourment de la langue-mère…bL’absolu du manque, en chacun, de la plénitude qui l’entame et du vide qui le fascine et de la mort qui s’entremet.
Jacques Dupin

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!