Ha estat una sorpresa un regal imprevist
no sabies com eren els colors del jardí
alenaves temps suau el perfum del verdet
et miraves les coses de reüll com absents
no sabies com eren els colors del jardí
duies aire d’hivern al planter de la sang
havies oblidat la llum dels dies tendres
i escoltaves el bleix afadigat de ton cor
no sabies com eren els colors del jardí
coneixies les treves que t’ofereix l’alè
la remor de la font despertava els sentits
una mèl·lera deia les paraules exactes
d’una espera de segles repetida en el pas
no sabies com eren els colors del jardí
i aprenies a viure ben passats els seixanta
corrioles de versos et pouaven les sets
ignoraves dolors d’eixe cor tan salvatge
la compassió tan fonda de la música viva
s’injectava en les venes del sentit albat
no sabies com eren els colors del jardí
i amb els llavis oberts cisellares en lila
tot els tanys de l’amor que ullaven fervents
petites flors nials entintant la paraula
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
EN BIEL NO HA ESTAT FI
NO HA ESTAT RES
ELS BLOQUERS L’ANIMAM
CUIDA’T MOLT
Una abraçada, Biel.