29 de març de 2010
Sense categoria
4 comentaris

41 anys: 29 de març de MMX

Preguntà l’Amic al seu Amat si havia quedat en ell
alguna cosa per amar; i

l’Amat respongué que allò per què l’amor de l’Amic
podia créixer, era per amar.

Ramon Llull

 

ELS DIES DE CADA DIA DE L’AMOR

 

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Aquest costum d’espai fet de distàncies

Et besaré amb els mots més escatats

Amb l’erosió vivent que et dóna vies

Cantaré les trobades fora d’hores

En què oblidam les formes que pertoquen

I repetim el bellnouer i desam el ferest

Amb els cossos tan tocats encara

Tan ardents entre el fum blavís

D’una vida sencera nit a nit fent-se

Cantaré el dies de cada dia de l’amor

Els mapes i els replecs d’un terrer carnal

Tapat de pols de les hores ignorades

Extensió esbucada que bastim seguit seguit

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

La calidesa de mans i caires i arestes còmplices

Que es mostren abismes confegits i partions

Del territori inacabable del desfer referint

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Els sabers que no es diuen i són record continu

L’odissea de passes plegades en totes direccions

Aquesta claredat simple dels mestres clàssics

Quan escriuen Això és el meu cos

Cantaré els dies de cada dia de l’amor

Lletres musiqueres d’uns amants antics

Desamors i sofrences ànsies i llanguiments

Ombres inventades d’un diari art de viure

Cantaré el nostre lloc on no hi ha res

Ni és enlloc

Ni té fi

Cantaré aquesta vànova voleiadissa de veus

Com un mar de jugueres

 

Per a Pep-Maür Serra

 

 

 

 

Demanda l’Ami à son Aimé s’il restait en lui
quelque chose

à aimer; et

l’Aime répondit que ce qui permettait à l’amour de
l’Ami de croître,

c’était pour aimer.

Ramon Llull

LES JOURS DE CHAQUE JOUR DE L’AMOUR

Je chanterai les jours de chaque jour de l’amour

Cette habitude d’espace fait de distances

Je t’embrasserai  avec les mots les plus poncés

 

 

 

Avec l’érosion vivante qui te
donne des voies

Je chanterai les rencontres hors
les heures

Où nous oublions les formes qu’il
nous faut

Et nous répétons le tout nouveau
et nous rageons
l’épouvantable

Avec les corps si touchés encore

Si ardents dans la fumée bleuâtre

D’une vie entière nuit après nuit
se formant

Je chanterai les jours de chaque
jour de l’amour

Les cartes et les replis d’un
terroir charnel

Enseveli de poussière des heures
ignorées

Extension démolie que nous
bâtissons sans arrêt

Je chanterai les jours de chaque
jour de l’amour

La tiédeur des mains et des bords
et des arêtes
complices

Qui se montrent comme des abîmes
assemblés et des
lisières

Du territoire interminable du
défaire en crépissant

Je chanterai les jours de chaque
jour de l’amour

Les savoirs qui ne se disent pas
et sont un
souvenir continu

L’odyssée de pas ensemble en
toutes directions

Cette clarté simple des maîtres
classiques

Lorsqu’ils écrivent Ceci est mon
corps

Je chanterai les jours de chaque
jour de l’amour

Paroles cancanières de certains
anciens amants

Désamours et souffrances anxiétés et langueurs

Ombres inventées d’un art de vivre journalier

Je chanterai notre endroit où il n’y a rien

Qui n’est nulle part

Qui n’a pas de fin

Je chanterai ce couvre-lit voltigeant de voix

Comme une mer d’envies de jouer

Per a Pep-Maür Serra

  1. Gràcies per fer-nos gaudir
    d’aquest doll de sentiments
    paraules totes d’orfebre…
    or fi fos o pedra tallada.
    En català o en francès
    són música divina aquest
    ressò de passíó sentida
    i aquell reflex d’amistat
    plena a vessar, i compartida
    Gràcies, Biel per ser
    tan gran poeta i fer-nos regal
    de ton poema ardent
    Que la felicitat que hi dius
    a més de crèixer i brunzir
    també se’t faci eterna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!