LA MÚSICA CALLADA
La poésie est faite par tous
Lautréamont
Rellegesc Percaceries de Sebastià Perelló. Faig notes de lector. Desvarieig, m’enfil, m’embull, trob el fil i no ho és, desfaig, m’encaramell, adreç i endreç, em desdic, em faig preguntes, compt, em faig creus, descobresc, call, m’encenc, desbarr, desmor, desvisc, m’enfony, m’estavell, caic, perd l’eima i la recobr en un no-res, viol i dol, sobrevol, em refaig, em faig, em perfaig, medit, ric, m’enric, em desesper, som feliç amb dos alens, recobr, reinvent, retur, em pos à la page, dins la page, per la page, redol per la page, m’aixec, cucavel, m’obsession, acaron la pols que queda dels mots, escolt d’enfora, m’hi afic per on puc o on despuc, repetesc el mateix so fins que la música callada ix amb la poca cosor de l’alè d’un moridor somrient, un moridor feliç.
Escriure és alenar.
Perelló arrana la sensualitat del verb, rebutja els mots que el posen calent, s’endinsa en els territoris en què l’animal dorm el somnis.
Un catàleg d’alens —tan volàtils— retuts returs, vaporosos, llargs, refractaris, xiuxiuejats, espessos de tan minsos, deprimcomptats, desfets, alens percaçats amb l’extrema cura d’una llengua que glapeix l’instant en el moment de les més alta desaparició. En qualsevulla.
Natura morta I
Deixa les crostes i agafa la molla.
El plat esmorrellat, els pinyols del raïm
i la cotna del formatge.
Ni els ocells s’hi acosten. T’engana el tel
de moderació que mostren les coses inertes,
s’hi adhereix l’aire casual que ostenten les
ferides seques,
el color mat, el llustre vençut.
Cerca-hi l’acatament,
l’última línia.
L’ull confita el sermó.
Ara només has de tombar la copa.
Sebastià Perelló
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!