NOMÉS UN RAM DE FRESÈLIES
Primer de tot fou el perfum. Em cridà des d’un lloc de flors de la Rambla de Palma. Entre roses bellíssimes i sense olor, entre clavells de tots colors sense olor, entre orquídies d’orfebreria sense olor, entre tulipans elegants sense olor, entre rams fets amb l’espectacularitat que només té la vista com a destinatari les he vistes: les humils fresèlies (o frèsies), les terroristes fresèlies que llançaven bafarades, nuvolets, làsers d’aquest perfum seu que em fa sentir la grandesa dels coses ínfimes i amagades, una frescor d’humus i de sòl, les senzilles i càlides flors ataronjades, liloses, blanques, vermelles, em saludaven amb la veu que exhalaven. I em duien tots els records d’aquells jardins del puer on varen tenir lloc les meves primeres aventures sexuals. Sexe i perfum, tot un tema per a la faula engrescadora a aquestes hores de la nit amb neu a la muntanya i un fred dur com una mala cosa.
El ram de fresèlies entre els llibres, les revistes i les plaguetes de la taula de treball són una celebració dels sentits que cal viure amb la intensitat de les petites coses.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ ha embaucat molt el teu text,liloses,sexuals,ataronjades,bafarades,nuvolets, fresèlies.
M’ ha encoratjat mot el seu missatge de la setmana passada al ‘sexològic’
No pens pas amollar-me….
Moltes mercès!!!
No hi ha res com lo autèntic.
A vegades no fa falta anar a la màxima bellesa per trobar algo molt mes satisfactori!
No cal dir que son les meves flors no? 🙂 m’encanten.
No hi ha res com lo autèntic.
A vegades no fa falta anar a la màxima bellesa per trobar algo molt mes satisfactori!
No cal dir que son les meves flors no? 🙂 m’encanten.