2 de març de 2010
Sense categoria
0 comentaris

la tarda com una nosa lleu

Y yo me iré.
Y se quedaran los pájaros cantando.

Juan Ramón Jiménez

primer de tot has vist la boira als pujols empinats
després has obert la finestra del capvespre
i has pogut trobar en el gir la font d’aquella grisor líquida que impregnava l’aire
niguls de fumeres llunyanes rera xiprers i ametlers
niguls rodons i explosius fent-se aire gris plom gris adéu gris cendra
que un vent de paraules feia créixer i fruitar
ets el que no hi ha
has pensat amb l’altre que mirarà aquest mateix paisatge d’aquí molts d’anys
i saps que en ell tu hi seràs com ara dus el pes lleuger de tants de morts a l’esquena
ells hi veuen amb tu per tu des de tu en tu dins tu
mires com el fum s’ho menja tot i desapareix entre els capcuruculls dels pins quasi negres
després poses una sonata d’Haydn i escrius unes línies per assaborir el record

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!