25 de febrer de 2010
Sense categoria
0 comentaris

PRÒTESIS DE LA MIRADA

DES DE LES PRIMERES LÍNIES TENC UN TREMOLOR.
Les sensacions brollen gota a gota. Com si la llengua em convidàs a tancar les parpelles fins que es tancassin, fes la respiració més fonda i més regular fins a alleugerir-se, convertís  les línies de la descripció en una pel·lícula homogènia i gelada, em tancàs en percepcions capgirades, reformulades, dibu¡xades de bell nou.
No t’agradaria que la historia començàs així?
I fos curta i un poc avorrida.
Amb taques de color i de llum col·locades en un desordre exacte.
els efectes provenen de la superposició i de la composició d’aquests sotracs visuals un poc a la maniera del impressionistes.
Partir el més possible. Partir!
Perdre’s en l’art de llenegar a través del temps. En el moviment i en la sorpresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!