<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Et
vaig glapir dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m’havien
arrossegat en Salem, n’Antònia i en Felip per celebrar el final del treball
sobre Albert Camus pel qual ens havia felicitat la professora Aeropagita, la
rossa platí de literatura comparada; et vaig glapir mentre pegaves unes pipades
d’un xirri fort d’una herba perfumada que m’arribava fins al nas com un verí
dolç que m’esborrava els gestos automàtics, tímids, i m’empenyia a les totes
cap a les teves aigües jurisdiccionals.
Voldries que
començàs així aquesta
història que t’he promès on m’agradaria posar la banda recordadora
d’aquella
trobada a la mala hora de la nit quan començàrem a parlar com si fóssim
els
protagonistes d’Omega Man i tota la
munió de cossos que ballaven als ritmes d’uns digeis que esqueixaven,
samplejaven, les músiques i les èpoques, no fossin res més que els
parracs dels
figurants zombies a la caça de la nostra carn jove, ansiosament suada i
bellugadissa de puixants impulsos electromagnètics?
No
sentia la música, no veia els focus de colors, tot estava enfora i només
la
vida que eixia incessant de les teves ninetes era allò que empenyia les
meves
exploracions: et volia donar uns records que tu negaves com si no
volguessis
sortir de les teves inèrcies que t’acostaven a la petrificació. Sí, va
ser
l’any passat. N’estic ben segur. Tu eres devora les palmes badades d’un
fasser
baix davant el Victòria, ran de les aigües olioses del port, amb una
colla
d’amics i bevíeu vora el portaequipatges obert d’un cotxe. No, no era
jo. No he
anat mai a beure amb amics devora la mar al passeig Marítim. M’agraden
els bars
i les discos. Eres tu. Duies uns jeans amb unes botes negres per defora i
una
juba de pell verd clar. Parlàveu d’American
graffiti i d’un amic mort. No sé de què. Tu tenies els ulls molt
lluents.
Com si haguessis rigut molt. Els altres brindaven per ell mentre tu et
torturaves el llavi inferior amb la simetria perfecta de les dents
blanquíssimes. No, no era jo. No tenc cap amic mort. No tenc cap juba de
pell
verd clar. No era jo. N’estic ben segura. Em miraves i no em veies. Eres
a un
altre planeta. I jo només em sentia un alien invisible. No hi ha interès
més
que en la contradicció, amollares ajuntant els llavis com si em tirassis
una
besada mentre embolicada en una ximeneia de fum t’allunyaves cap a una
altra
galàxia en què em semblava que podria oblidar-te, perdre’t,
desaparèixer. Llavors,
tot just escampada la boira les meves paraules et ressuscitaven: Per què
desconfies de la invenció? No et tems que tota aquesta conversa podria
ser un
somni? Som jo que somnii una papallona o una papallona la que em somnia a
mi? Que
tu series una al·lota de ficció que per no sé quines cinc-centes has
deixat la
teva colla i discuteixes sense aturall amb un bergant que només sap dir
no
importa què per tenir-te més temps davant la vista?
Torbadora,
explosiva i sobretot fràgil com el cristall. Et veig en aquesta
fotografia del
mòbil i només m’arriba la teva veu fonda, sent aquell posat atlètic que
et feia
moure les mans i el tors en posicions tan complicades com hipnòtiques i
peg de
morros amb la teva declaració de principis: si vols menjar morena,
haurem de
sortir tots sols els divendres d’aquest mes. De sobte entrares dins un
silenci
llarg i semblà que la discoteca s’aturava, s’allunyava i quedàvem tots
dos dins
una bolla d’intimitat que m’excitava els nervis en extrem com si fossin
uns
fils invisibles que m’arrossegassin cap a la teva boca tancada, molsuda i
tremolosa que envaïa amb la fortor d’una llengua rabiüda i ensalivada
que volia
escorcollar-te fins a l’esgotament. Tu et deixares envestir des del
principi.
Sabia que eres l’al·lota d’en Jordi Ferrer. Això no t’ho confessaria
mai. Això
era la torna que afegia un plus de calentor a aquella estreta que no
respectava
cap ni una de les formes més habituals dels rotllos vulgars d’una nit.
Érem
dues ombres que es despullaven davant tothom amb la impunitat dels
pocavergonyes que no temen res del món que els envolta. Tu et deixaves
desfer
dins l’arquitectura d’unes clarors que em feien cercar amb voracitat
tots els
traus del teu cos volcànic que exhalaven els fluixos que ens confegien, i
ens
feien llenegar alhora, en una dansa en la qual cap dels dos no podia
evitar les
passes i els moviments de l’altre. Això va durar fins que en Salem i
n’Antònia
aparegueren d’una nau espacial iridescent —tota la disco s’omplia d’un
fum
blavís que creixia i creixia— i em donaren el meu mariol·lo i la teva
brusa.
Vaig saber que havíem d’escapar. Que s’acostava una situació de perill
imminent
del qual només la boira ens separava. No era el millor moment per
trobar-nos
sinó el pitjor. Encara calia molt de temps per trunyellar amb força la
venjança.
La boira que es fonia sense témer-nos-en i tornava a poc a poc el relleu
a les
persones, als objectes i a la música s’havia convertit en la pitjor
enemiga.
Voldries
que ho hagués contat amb aquesta incertesa? Amb aquesta vitalitat dels
petits
detalls de certes paraules, amb la modulació ferida de la meva llengua
que ja
sabia les cavitats i els plecs de la teva, el seu recorregut exacte per
l’àpex,
corona i làmina, els llocs on es formaven les síl·labes que m’havien fet
posar
l’esquer en el centre exacte del parany? D’aquella primera nit no puc
distingir
el tangible de l’intangible, però assegur que quan et vaig deixar al
bell
centre del carrer d’Emili Darder, on vivies amb els teus pares, no podia
imaginar-me que la successió dels fets s’acordaria tan bé amb el dibuix
precís
amb què els havia tramat. No podia preveure aquells divendres en què
quedàvem
per veuren’s al bar Bosch en una clara provocació per part meva que a tu
no
t’agradava gens ni mica. No vull que ens vegi ningú. Per què estàs tan
penjat
amb el Bosch. I no volies dir-me que et feia por que ens trobassin
plegats. No
m’amollaves ni un besllum del teu secret, que coneixia de prim compte.
Et duia
fins a les portes d’una realitat immaterial que sabia que et fascinava.
Anàvem
a uns roquissars tudats devora l’hospital de Sant Joan de Déu, vora un
casetó
en ruïnes i allà ens desfogàvem com si ens haguéssim de rompre
d’estretes i
pinyols, de carícies i tocs. Eren sessions de plaer i tortura fetes a
consciència. Quan tornàvem al cotxe deixàvem l’entapissat ple de terra,
algues
seques, brins d’herba, pols vermella. Els teus cabells escambuixats et
donaven
l’aspecte d’una figura mitològica d’aquelles que m’agradava dibuixar a
la
classe d’història, mig bruixes i mig meduses en una combinació
terrorífica. Et
deixava de matinada al carrer d’Emili Darder, i semblava que la ressaca
del mar
t’havia escopit després d’una gran tempesta.
Per a la
darrera trobada vaig aconseguir l’apartament del germà gran d’en Felip.
Aquell
vespre quan et vaig passar a recollir per Sandor havia decidit que et
contaria
alguna cosa. Que a la guerra del 36 el padrí d’en Jordi va fer matar el
meu.
Així de clar. Però em vaig estimar més que les coses seguissin el seu
curs amb
la seva preparada fatalitat. No te’n podies avenir, que ens trobassin en
aquella
terrasseta d’un gratacels de Portopí que dominava el far i la mar negra.
T’havia preparat un sopar carregat d’espècies, i beguérem molt. Jo em
torbava
una mala fi de temps a tocar-te i quan ho feia semblava menjat per la
desgana.
I tu ho registraves amb l’orgull de la qui no vol donar el braç a
tòrcer. Vaig
comprovar l’hora cada no res i tu em caçares alguna vegada. Comptes el
temps? O
el perds? No et vaig contestar. Em creies còmplice, lleuger, divertit,
irònic,
penjat. I era tot el contrari. Els llençols s’estremien amb els nostres
bots.
Tu semblaves enfollida per un pressentiment que no existia. Com voldries
que
descrivís la teva cara quan veieres que en Jordi Ferrer entrava de
gambirot
dins l’habitació i cridava com un boig: sou uns fills de puta!? …I em
vaig
córrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adhemar Cuellar
Adolfo Carreto
Adolfo Castañeda Provida
Adrián Huertero Cariño
Alberto Muller
Alejandro Ramírez
Alejo Fernández Pérez
Alfonso Aguiló Pastrana
Alfonso Gómez Gómez
Alicia Beatriz Angélica Araujo
Álvaro Fernández Provida
Amélie Pellicer Gil
Amauri Francisco Gutiérrez Coto
Ana María Álvarez Silván
Ángel Gutiérrez Sanz
Angela Jaramillo
Armando Zambrana Fonseca
Arturo Quirós Lépiz
Aurora Santos Miraz
Beatriz Esparza
Blanca Alonso Rodríguez
Camilo Valverde Mudarra
Carlos Artusa
Carlos Díaz Rodríguez
Carlos Vargas Vidal
Catalina Rivas
Cecilia Blanco López
Clara Jiménez
Claudio de Castro
Claudio Serra Brun
Clemente Ferrer Roselló
Cristina Tellez
Diego Quiñones Estévez
Eduardo Orellana
Eduardo Rivas
Elena Baeza Villena
Eleuterio Fernández Guzmán
Emilio de Armas
Emma-Margarita R. A.-Valdés
Esther Sousa Provida
Eulogio Díaz García
Eva Ferraz
Eva María Catalán
Eva Nordbeck
Francisco Andrés Flores
Francisco Mario Morales
Gerardo García Helder
Germán Sánchez Griese
Gloria Leticia Sánchez Garcia
Graciela De Filippi
Gustavo Daniel D´Apice
Hector Javier Ils
Helena Vales-Villamarin
Irma Barocio Esquivel
Iraida Yocham
Isabel Conde Ramírez
Jaime Nubiola
Jesús Alberto Rangel C.
Jesús Domingo Martínez
Jesús Failde González
José María Zandueta Munárriz
José Portillo Pérez
Josefa Romo Garlito
Josefina Fuensanta Jiménez Laguna
Juan Carlos Pisano
Judith Bautista Fajardo
Judith Araújo de Paniza
Kary Rojas
Lilly Medina
Lourdes Humana
Lucrecia Rego de Planas
Lucrecia Roper
Luis Cespedes Soto
Luis Fernando Pérez
Luis García-Pimentel Cusi
Luz del Carmen Abascal Olascoaga
Magaly Llaguno Provida
Manolo J. Campa, Humor y mas…
Manuel Izquierdo
Manuel Velis-Pacheco
Manuela González Aguilera
Margarita Fraga Iribarne
María Blanca Alonso Rodriguez
María Bravo
María del Carmen Fernández
María Dolores Bravo
María Ferraz
María García de Fleury
María Inés Casalá
Maria Rosa Marín Sánchez
Maria Susana Ratero
María Velázquez Dorantes
Mario J. Paredes
Marita Gutiérrez de Vértiz
Martha Morales
Marta Grego de Vaeza Provida
Martín Zavala: Católico: Defiende tu Fe
Miguel Aranguren
Marco Chaves Herrera
Mikel Agirregabiria Agirre
Nicolas Adrian Peirone
Noemí Alas
Noris Capín
Norma Mendoza Alexandry de Fuentes
Pedro Landa
Pedro J. Piqueras Ibáñez
Pedro Sergio Antonio Donoso Brant
Pilar Bacha de Camargo
Pilar Pérez Rodríguez
Rafael Ángel Marañon
Rafael García Ramos
Raúl Moreno López
Rebeca Reynaud
Ricardo Rivas Velasco
Ricardo Serna G
Roberth Phoenix
Rosa Corazón
Rosa Martha Abascal de Arton
Sergio Pérez Castañeda, Ensenada
Sheila Morataya-Fleishman
Susana Camps
Teresa Rosero
Thalia Ehrlich Garduño
Tito Ballesteros López
Tony Escobedo c.m
Valentín Abelenda Carrillo
Víctor Corcoba Herrero
Viviana Endelman Zapata
Wayra Grace
Zenaida Bacardí de Argamasilla