24 de febrer de 2010
Sense categoria
1 comentari

JO ET TRAURÉ AQUEST COR DE PEDRA I TE?N DONARÉ UN DE CARN

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Et
vaig glapir dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m’havien
arrossegat en Salem, n’Antònia i en Felip per celebrar el final del treball
sobre Albert Camus pel qual ens havia felicitat la professora Aeropagita, la
rossa platí de literatura comparada; et vaig glapir mentre pegaves unes pipades
d’un xirri fort d’una herba perfumada que m’arribava fins al nas com un verí
dolç que m’esborrava els gestos automàtics, tímids, i m’empenyia a les totes
cap a les teves aigües jurisdiccionals.

Voldries que
començàs així aquesta
història que t’he promès on m’agradaria posar la banda recordadora
d’aquella
trobada a la mala hora de la nit quan començàrem a parlar com si fóssim
els
protagonistes d’Omega Man i tota la
munió de cossos que ballaven als ritmes d’uns digeis que esqueixaven,
samplejaven, les músiques i les èpoques, no fossin res més que els
parracs dels
figurants zombies a la caça de la nostra carn jove, ansiosament suada i
bellugadissa de puixants impulsos electromagnètics?

No
sentia la música, no veia els focus de colors, tot estava enfora i només
la
vida que eixia incessant de les teves ninetes era allò que empenyia les
meves
exploracions: et volia donar uns records que tu negaves com si no
volguessis
sortir de les teves inèrcies que t’acostaven a la petrificació. Sí, va
ser
l’any passat. N’estic ben segur. Tu eres devora les palmes badades d’un
fasser
baix davant el Victòria, ran de les aigües olioses del port, amb una
colla
d’amics i bevíeu vora el portaequipatges obert d’un cotxe. No, no era
jo. No he
anat mai a beure amb amics devora la mar al passeig Marítim. M’agraden
els bars
i les discos. Eres tu. Duies uns jeans amb unes botes negres per defora i
una
juba de pell verd clar. Parlàveu d’American
graffiti
i d’un amic mort. No sé de què. Tu tenies els ulls molt
lluents.
Com si haguessis rigut molt. Els altres brindaven per ell mentre tu et
torturaves el llavi inferior amb la simetria perfecta de les dents
blanquíssimes. No, no era jo. No tenc cap amic mort. No tenc cap juba de
pell
verd clar. No era jo. N’estic ben segura. Em miraves i no em veies. Eres
a un
altre planeta. I jo només em sentia un alien invisible. No hi ha interès
més
que en la contradicció, amollares ajuntant els llavis com si em tirassis
una
besada mentre embolicada en una ximeneia de fum t’allunyaves cap a una
altra
galàxia en què em semblava que podria oblidar-te, perdre’t,
desaparèixer. Llavors,
tot just escampada la boira les meves paraules et ressuscitaven: Per què
desconfies de la invenció? No et tems que tota aquesta conversa podria
ser un
somni? Som jo que somnii una papallona o una papallona la que em somnia a
mi? Que
tu series una al·lota de ficció que per no sé quines cinc-centes has
deixat la
teva colla i discuteixes sense aturall amb un bergant que només sap dir
no
importa què per tenir-te més temps davant la vista?

Torbadora,
explosiva i sobretot fràgil com el cristall. Et veig en aquesta
fotografia del
mòbil i només m’arriba la teva veu fonda, sent aquell posat atlètic que
et feia
moure les mans i el tors en posicions tan complicades com hipnòtiques i
peg de
morros amb la teva declaració de principis: si vols menjar morena,
haurem de
sortir tots sols els divendres d’aquest mes. De sobte entrares dins un
silenci
llarg i semblà que la discoteca s’aturava, s’allunyava i quedàvem tots
dos dins
una bolla d’intimitat que m’excitava els nervis en extrem com si fossin
uns
fils invisibles que m’arrossegassin cap a la teva boca tancada, molsuda i
tremolosa que envaïa amb la fortor d’una llengua rabiüda i ensalivada
que volia
escorcollar-te fins a l’esgotament. Tu et deixares envestir des del
principi.
Sabia que eres l’al·lota d’en Jordi Ferrer. Això no t’ho confessaria
mai. Això
era la torna que afegia un plus de calentor a aquella estreta que no
respectava
cap ni una de les formes més habituals dels rotllos vulgars d’una nit.
Érem
dues ombres que es despullaven davant tothom amb la impunitat dels
pocavergonyes que no temen res del món que els envolta. Tu et deixaves
desfer
dins l’arquitectura d’unes clarors que em feien cercar amb voracitat
tots els
traus del teu cos volcànic que exhalaven els fluixos que ens confegien, i
ens
feien llenegar alhora, en una dansa en la qual cap dels dos no podia
evitar les
passes i els moviments de l’altre. Això va durar fins que en Salem i
n’Antònia
aparegueren d’una nau espacial iridescent —tota la disco s’omplia d’un
fum
blavís que creixia i creixia— i em donaren el meu mariol·lo i la teva
brusa.
Vaig saber que havíem d’escapar. Que s’acostava una situació de perill
imminent
del qual només la boira ens separava. No era el millor moment per
trobar-nos
sinó el pitjor. Encara calia molt de temps per trunyellar amb força la
venjança.
La boira que es fonia sense témer-nos-en i tornava a poc a poc el relleu
a les
persones, als objectes i a la música s’havia convertit en la pitjor
enemiga.

Voldries
que ho hagués contat amb aquesta incertesa? Amb aquesta vitalitat dels
petits
detalls de certes paraules, amb la modulació ferida de la meva llengua
que ja
sabia les cavitats i els plecs de la teva, el seu recorregut exacte per
l’àpex,
corona i làmina, els llocs on es formaven les síl·labes que m’havien fet
posar
l’esquer en el centre exacte del parany? D’aquella primera nit no puc
distingir
el tangible de l’intangible, però assegur que quan et vaig deixar al
bell
centre del carrer d’Emili Darder, on vivies amb els teus pares, no podia
imaginar-me que la successió dels fets s’acordaria tan bé amb el dibuix
precís
amb què els havia tramat. No podia preveure aquells divendres en què
quedàvem
per veuren’s al bar Bosch en una clara provocació per part meva que a tu
no
t’agradava gens ni mica. No vull que ens vegi ningú. Per què estàs tan
penjat
amb el Bosch. I no volies dir-me que et feia por que ens trobassin
plegats. No
m’amollaves ni un besllum del teu secret, que coneixia de prim compte.
Et duia
fins a les portes d’una realitat immaterial que sabia que et fascinava.
Anàvem
a uns roquissars tudats devora l’hospital de Sant Joan de Déu, vora un
casetó
en ruïnes i allà ens desfogàvem com si ens haguéssim de rompre
d’estretes i
pinyols, de carícies i tocs. Eren sessions de plaer i tortura fetes a
consciència. Quan tornàvem al cotxe deixàvem l’entapissat ple de terra,
algues
seques, brins d’herba, pols vermella. Els teus cabells escambuixats et
donaven
l’aspecte d’una figura mitològica d’aquelles que m’agradava dibuixar a
la
classe d’història, mig bruixes i mig meduses en una combinació
terrorífica. Et
deixava de matinada al carrer d’Emili Darder, i semblava que la ressaca
del mar
t’havia escopit després d’una gran tempesta.

Per a la
darrera trobada vaig aconseguir l’apartament del germà gran d’en Felip.
Aquell
vespre quan et vaig passar a recollir per Sandor havia decidit que et
contaria
alguna cosa. Que a la guerra del 36 el padrí d’en Jordi va fer matar el
meu.
Així de clar. Però em vaig estimar més que les coses seguissin el seu
curs amb
la seva preparada fatalitat. No te’n podies avenir, que ens trobassin en
aquella
terrasseta d’un gratacels de Portopí que dominava el far i la mar negra.
T’havia preparat un sopar carregat d’espècies, i beguérem molt. Jo em
torbava
una mala fi de temps a tocar-te i quan ho feia semblava menjat per la
desgana.
I tu ho registraves amb l’orgull de la qui no vol donar el braç a
tòrcer. Vaig
comprovar l’hora cada no res i tu em caçares alguna vegada. Comptes el
temps? O
el perds? No et vaig contestar. Em creies còmplice, lleuger, divertit,
irònic,
penjat. I era tot el contrari. Els llençols s’estremien amb els nostres
bots.
Tu semblaves enfollida per un pressentiment que no existia. Com voldries
que
descrivís la teva cara quan veieres que en Jordi Ferrer entrava de
gambirot
dins l’habitació i cridava com un boig: sou uns fills de puta!? …I em
vaig
córrer.

  1. Adhemar Cuellar

  2. Adolfo Carreto

  3. Adolfo Castañeda  Provida

  4. Adrián Huertero Cariño

  5. Alberto Muller

  6. Alejandro Ramírez

  7. Alejo Fernández Pérez

  8. Alfonso Aguiló Pastrana

  9. Alfonso Gómez Gómez 

  10. Alicia Beatriz Angélica Araujo

  11. Álvaro Fernández  Provida

  12. Amélie Pellicer Gil

  13. Amauri Francisco Gutiérrez Coto

  14. Ana María  Álvarez Silván

  15. Ángel Gutiérrez Sanz

  16. Angela Jaramillo

  17. Armando Zambrana Fonseca

  18. Arturo Quirós Lépiz

  19. Aurora Santos Miraz

  20. Beatriz Esparza

  21. Blanca Alonso Rodríguez

  22. Camilo Valverde Mudarra 

  23. Carlos Artusa

  24. Carlos Díaz Rodríguez 

  25. Carlos Vargas Vidal

  26. Catalina Rivas

  27. Cecilia Blanco López  

  28. Clara Jiménez

  29. Claudio de Castro

  30. Claudio Serra Brun

  31. Clemente Ferrer Roselló

  32. Cristina Tellez

  33. Diego Quiñones Estévez

  34. Eduardo Orellana

  35. Eduardo Rivas

  36. Elena Baeza Villena

  37. Eleuterio Fernández Guzmán

  38. Emilio de Armas

  39. Emma-Margarita R. A.-Valdés

  40. Esther Sousa  Provida

  41. Eulogio Díaz García

  42. Eva Ferraz

  43. Eva María Catalán

  44. Eva Nordbeck

  45. Francisco Andrés Flores

  46. Francisco Mario Morales

  47. Gerardo García Helder

  48. Germán Sánchez Griese

  49. Gloria Leticia Sánchez Garcia

  50. Graciela De Filippi

  51. Gustavo Daniel D´Apice

  52. Hector Javier Ils

  53. Helena Vales-Villamarin

  54. Irma Barocio Esquivel

  55. Iraida Yocham

  56. Isabel Conde Ramírez

  57. Jaime Nubiola

  58. Jesús Alberto Rangel C.

  59. Jesús Domingo Martínez

  60. Jesús Failde González

  61. José María Zandueta Munárriz

  62. José Portillo Pérez

  63. Josefa Romo Garlito

  64. Josefina Fuensanta Jiménez Laguna

  65. Juan Carlos Pisano

  66. Judith Bautista Fajardo

  67. Judith Araújo de Paniza

  68. Kary Rojas

  69. Lilly Medina

  70. Lourdes Humana

  71. Lucrecia Rego de Planas

  72. Lucrecia Roper

  73. Luis Cespedes Soto

  74. Luis Fernando Pérez

  75. Luis García-Pimentel Cusi

  76. Luz del Carmen Abascal Olascoaga

  77. Magaly Llaguno  Provida

  78. Manolo J. Campa, Humor y mas…

  79. Manuel Izquierdo

  80. Manuel Velis-Pacheco

  81. Manuela González Aguilera

  82. Margarita Fraga Iribarne

  83. María Blanca Alonso Rodriguez

  84. María Bravo

  85. María del Carmen Fernández

  86. María Dolores Bravo

  87. María Ferraz

  88. María García de Fleury

  89. María Inés Casalá

  90. Maria Rosa Marín Sánchez

  91. Maria Susana Ratero

  92. María Velázquez Dorantes 

  93. Mario J. Paredes

  94. Marita Gutiérrez de Vértiz

  95. Martha Morales

  96. Marta Grego de Vaeza  Provida

  97. Martín Zavala: Católico: Defiende tu Fe

  98. Miguel Aranguren

  99. Marco Chaves Herrera

  100. Mikel Agirregabiria Agirre

  101. Nicolas Adrian Peirone

  102. Noemí Alas

  103. Noris Capín

  104. Norma Mendoza Alexandry de Fuentes  

  105. Pedro Landa  

  106. Pedro J. Piqueras Ibáñez

  107. Pedro Sergio Antonio Donoso Brant  

  108. Pilar Bacha de Camargo

  109. Pilar Pérez Rodríguez

  110. Rafael Ángel Marañon  

  111. Rafael García Ramos

  112. Raúl Moreno López

  113. Rebeca Reynaud

  114. Ricardo Rivas Velasco

  115. Ricardo Serna G

  116. Roberth Phoenix  

  117. Rosa Corazón

  118. Rosa Martha Abascal de Arton  

  119. Sergio Pérez Castañeda, Ensenada

  120. Sheila Morataya-Fleishman

  121. Susana Camps

  122. Teresa Rosero

  123. Thalia Ehrlich Garduño

  124. Tito Ballesteros López

  125. Tony Escobedo c.m

  126. Valentín Abelenda Carrillo

  127. Víctor Corcoba Herrero

  128. Viviana Endelman Zapata

  129. Wayra Grace

  130. Zenaida Bacardí de Argamasilla 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!