Plagueta de Bord

acab d’aterrar al cinquè pis de l’hotel ciutat de barcelona
fa un sol que crema el cul a les llebres
obr el balcó d’ampit en ample damunt el carrer princesa i em pos a cantar, a assajar:

sa meva perdiu va alegre;
no sé de què hi heu d’anar.
és que li han dat a tastar
es potet de sa mantega

bet-maria, bet-maria
no vui que t’enfadis gens;
però aquest forat que tens,
de bon gust te’l taparia

això que és fura o mostel
que treu es cap i s’enfonya
surt d’aquí cara de monya
amb sos morros plens de pèls
què feis, que estau a la fresca
i baix des cossi rentant?
jo et fregaria es bergant
tres dits baix de sa ventresca

Mumare quan me va fer,
se va espanyar sa cadufa,
i mon pare amb sa baldufa
la hi va tornar posar bé

esrevells tornen ullastres,
i ets ullastres, oliveres.
si em toques ses coioneres
tocaràs dues banastres

quins gemecs pegàveu vós
quanvos teniend’esquena
i amb sa punta de s’alena
cercaven foradar-vós

si no s’avé: jas’enquantra,
cara de figa verdal.
jo t’he d’amargar es pardal
dins sa teva casa santa

jo festejava unaal·lota
que no li sabia es nom,
i li vaig dir, no sé com
¿a on tens sa mariclota?

no em toquis es moraduix
taca’m sa moraduixera;
no em venguis per darrera;
vine per davant, que és fluix

madona,aquest bou no mufa,
però hauria de mufar;
vos hauria d’aficar
es banyam dins sa catxufa

què són aqueixes muntanyes
que dus davall es gipó?
Oh, Jesús, que ets de coió!
Què no veus que són ses mames?

I així vaig cantant la mussola i el mugró, la perdiu i la patata en un joc metafòric divertit, llibertí i pornogràfic amb les estampes japoneses i Picasso per entremig de l’entrecuix.
HAHAHAHAHAHAHAHAHHAAAAAHHHAHAHAHA!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!