ESCRIURE AMB SANG PRÒPIA
Com un home pot donar a un altre home una energia vital tan gran quan aquesta es buida en ell d’una forma irreversible?
Són homes de sensibilitat triste.
Han passat per grans tempestes emocionals, han creuat oceans de riscs continus, han trobat la calma després de molts anys en un aprenentatge diari, incessant.
I, de sobte, (no sabeu que els astres provoquen els desastres amb un cop sec?) un d’ells es veu abocat a la desaparició: una separació? una malaltia? una situació de xoc? un accident interior imprevist?
No esperam mai el que no sabem, i arriba.
I això pot ser devastador.
————————————————————————
[Oasi d’Egipte. Foto de l’amic Joan Manresa]
Són idees nades de les palpitacions carnals dins el temps. El temps que
no adoba res. El temps que fa créixer les ferides que semblaven
oblidades. Mentida! El temps no té cap importàncià, les sutzures, ben o
mal tancades, són l’essencial que no vull veure.
Necessit la possibilitat d’un bosc amb una pradera, un lloc clar, on pugui trobar repòs una estona de tanta sinapsi curt circuïtada.
Escriure amb sang pròpia?
NO és una metàfora: és una cosa.
Escriure amb correnties nervioses que espiregen, escriure amb el dolor
de cada dia, escriure amb el coratge que cal inventar sempre seguit,
escriure amb la por que cal matar perquè és cosa dels animals (la por no
és humana, paraula de Blai Bonet), escriure amb les rialles que enfoquin l’espectacle de teresetes
que sempre tenen fils que els pengen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
els fils de les teresetes que estreben els nostres estímuls.
El cortocircuit es produirà si continuem amb les actuals polítiques regionalistes.
El cortocircuit es va produïr a la comunista República Popular Xina, URSS i als països de l’Est molt abans i no som a l’aguaït aquí també passarà el mateix.
I ara sense la base d’una economia sostenible, equilibrada i eficient no es pot construïr res.
…(al meu parer) el pensament de Blai Bonet. Per exemple: el dolor d’una persona estimada (més encara que el propi dolor) és l’origen d’una por humana i vertadera…No crec que la por a què es refereix Blai Bonet sia metàfora de cap altra por…Salutacions cordials