M’ha passat el primer dia sense post.
Això vol dir que he anat de puto cul.
NO POT ESSER!
Sort que he escrit quatre hores seguides i he fet un artefacte verbal que crec que funciona!
Tenc el coll que em fa mal.
—————————
Las lectura dramatitzada de Mater & Bellum de na Rossy de Palma al Principal de Palma va ser un alt moment d’interpretació: una festa de veus amb la maternitat, la guerra, el dolor de viure com a ciclorama escrit per ella mateixa.
Però el fervor de na Rossy, la seva interpretació ajustada a cada text (coplilla, acotacions, monòleg, etc.), les seves transicions esplèndides (molt brechtianes), la gestualitat afiligranada (minimalista, mínima i monumental), el cant encisador (m’agradaria tenir un disc seu) m’enlairaren una cosa de dir. Les imatges de Eva Atodocolor el pebre necessari i just, i el tractament del so i les sonoritats de Juanjo un trampolí de la representació.
Prova superadíssima, Rossy estimada! Gràcies per aquest regal, per aquesta maravilla!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!