Quin gust poder arribar a aquesta edat amb el cap clar, la lluita en punt i les il·lusions vives!
Quin gust poder sentir i pensar, dir i fer amb l’energia d’un home que vol viure llargament sobre la terra!
Acab de contestar un rere l’altre una mala fi de missatges de felicitació.
El personal és generós, amable, original i estimulant. O com a mínim la part del personal que m’estima!
Gràcies amics, lectors, coneguts, saludats i d’altres que m’heu fet arribar els vostres bons desitjos: això em dóna mil i un cavalls de força!
Fa un fred de collons de mico, un fred d’ovaris de faisà, un fred glacial que cal aturar amb tota casta de llanes, focs i caixmirs com si fossim ovelles de Mongòlia.
La serra de Tramuntana enfarinoada és un betlemet i la foganya una festa.
Me’n vaig a cercar llenya, cantar i beure.
Ad multos annos i que aquest no compt!
[Foto de Maria Espeus: Biel Mesquida i Alberto Cardín, Barcelona, 1978]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molts i fructífers i rics, amic Biel !
I no oblidis que diuen que els capricorn envellim molt i molt bé. Per cert, quin gust tornar a veure l’enyorat Cardín.
Que adelantat estàs.