Plagueta de Bord

8 de gener de 2010
Sense categoria
0 comentaris

A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL

Fa un dia rúfol. He hagut de tancar les portes del meu gabinet: el vent, la pluja i la neuina les feien ballar sense descans.
Escric sobre la guerra i lletratremol.
No és gens bo de fer.
La lectura de Jan Karski m’ha animat, m’ha abatut, m’ha donat forces, m’ha fet plorera, tot plegat.
Llegesc el discurs d’Herta Müller a Estocolm i em deixa el cos commogut. Vull llegir els textos d’aquesta valenta dona.
Fa un temps incomportable i em sent hipersensible. Un no res em fa mal. Intent parlar amb amics i no tenc cobertura. No serà la cobertura una bona metàfora de la incomunicació? Viure en una ombra d’ones electromagnètiques i no poden fer servir cap aparell de contacte, el desert dels tactes.
Recit Bartomeu Rosselló-Pòrcel i això és com un bàlsam.
Mentere dic les músiques dels mots toc un dels seus llibres, un llibre que ell va llegir, va estudiar, va subratllar: una Gramàtica Anglesa.
Fins i tot la música de Debussy m’escalda.
 A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL
(…)


Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

BARCELONA, 1937

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!