7 de gener de 2010
Sense categoria
0 comentaris

VISTA DES DE LA MEVA CAMBRA

UN GRAN RENOU
I aquesta grisor gelada i cremadora, modesturgelliana, que rovella cada cosa: la casa, el jardí, els xiprers, els ametlerars, el puig ple de pins, l’aire.
Pens en Salvatore Quasimodo: Ed é subito sera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!