TORN DE MENORCA AMB EL PREMI GABRIEL ALOMAR DAVALL EL BRAÇ!

Un vespre històric, el de divendres,i, sobretot, sobre tot, feliç amb la Gran Festa de la Cultura organitzada al Teatre Principal de Maó per l’Obra Cultural Balear, en què vaig donar les gràcies a les persones que proposaren el Festival de Poesia de la Mediterrània per al premi Gabriel Alomar i vaig donar les gràcies als que li concediren.
Com a fundador i director d’aquest Festival de Poesia de la Mediterrània, que es fa des de 1999, gràcies a la col·laboració d’un molt ampli conjunt de persones i institucions, vaig fer una salutació joiosa d’agraïment: als de cultura del Consell de Mallorca, als de la Casa Museu Llorenç Villalonga, als còmplices de la Universitat de les Illes Balears, als del Teatre Principal de Palma, als de la Institució de les Lletres Catalanes, als de cultura del Govern Balear, als voluntaris generosos que treballen l’agitació poètica, als més de 150 poetes que han passat pel Festival i als milers de persones escoltadores del vers que no han cessat d’augmentar.
El Teatre Principal de Maó —quin gust anar a un dels altres ca nostra, l’estimada Menorca, per dir la meva, clar i català, davant gent arribada d’arreu del País Català —i davant les dues tevés públiques de Catalunya i les Illes Balears, TV3 i IB3, amb un record ferm i emocionat per als ciutadans del País Valencià que no poden veure aquestes emissions per mor de la penúria política que vol esquarterar-nos com a cultura—, per dir que la lluita per la cultura i la llibertat —sinònims una de l’altra— no s’acaba mai, que cal no defallir i celebrar la feina feina feta i la que està al teler.
Acab d’arribar a un altre ca nostra, Santa Maria del Camí, del pla de Mallorca, i duc l’eufòria, la calidesa, el gust, la sòlida solidaritat, la bellesa d’un dia i mig entre amadors de la cultura, des de la gent i els gestors culturals als artistes i als escoltadors-lectors, que m’han donat mil i un cavalls de força per no amollar tants de combats antics i d’ara mateix. ENDAVANT LES ATXES!
Viure a Menorca el triomf del Barça serà també un record d’aquells que creen fita: encara em repetesc “el Barça és campió del món i aquest MMIX ha guanyat sis títols” com si em pegàs pessigades per creure que no somnii.
(…)
Els ulls se’m tanquen. A Menorca, a l’hotel Mirador del Port de Maó, a Ciutadella amb una caldereta de llagosta al restaurat el Balear, al bar Nou de Mô, etc. amb la companyia d’aquest amic artista i gran treballador, des del plàstic a molts d’aspectes del Festival, Pedro Oliver, hem recordat persones, batalletes, somnis, combats, èxits i, també, algun fracàs, alegries dels onze Festivals de Poesia de la Mediterrània que ja són tradició.
Hem visitat esglésies, casals, bars, claustres, places i carrers, els ports, paisatges. També en companyia de l’amic i poeta Jaume C. Pons, guardonat amb el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, una persona tendra i que ja forma part de la meva història. Quants de records per estotjar! Bufffff!
 
Me’n vaig a fer horeta: estic mort de gust. Olé!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *