EL DIA DESPRÉS FELICIT A ASSUMPCIÓ & VICENT AND SONS (QUE SOM TOTS NOSALTRES!)
Amics Assumpció & Vicent, quin guster veure el nou disseny d’América Sánchez!
Quasi no l’he pogut assaborir i ja el sent ben meu. I em sent també, tan bé, com un nin amb disseny nou! América Sánchez m’agrada des de fa més de trenta anys! És el retrobament amb un vell amic. Quina rara coincidència i quina estranya casualitat! I quina feina més ben feta, més de suara!
Nou de trinca! Amb tot el moviment d’exploració, d’aventura i de misteri que tot canvi produeix.
Us felicit el dia després, amb aquesta lentitud tan necessària en temps de frissor totalitària.
A poc a poc i ja fa quasi quinze anys que Vilaweb és un poblet dins la Xarxa, ca meva, ca teva, ca seva, ca nostra, ca nosaltres.
Casa oberta d’ampit en ample i plena de complicitats i de confiances!
Per molts d’anys i bons!
I que aquest no compt!
Compta!
Una besada forta per hom
Biel
Post scriptum: I torn llegir el Vicent, el dia després!
El dia després
Vicent Partal
25.11.2009
La
nova maqueta de VilaWeb i l’allau de correus que ha desfermat ens torna
a demostrar que sense lectors un diari no té sentit. O que com va dir
Indro Montanelli els lectors en són els amos veritables, perquè només
ells amb la seua fidelitat n’asseguren el futur.
He d’agrair les paraules d’encoratjament i les felicitacions. Molt.
Sempre m’impressiona i m’emociona fins a quin punt molts lectors senten
aquesta casa com allò que és, casa seua també. Però en dies com ahir
aquesta vibració tan especial es fa molt més palesa. Gent que no conec
com el Joan em parlaven del sentiment de veure, i viure, el canvi i
Mònica recordava paraules sàvies de mossèn Ballarin mentre Miquel
publicava a depobles.blogspot.com la seua identitat vilawetana, com si fórem un poble més, que segurament ho som.
Al seu costat, com era d’esperar, hi havia també queixes
generalment ben fonamentades. Com ara les del Josep Maria, que troba
molt brut el nostre codi html o la del senyor Jaume, que m’ha
impressionat perquè no sap com moure’s en la nova pàgina i se sent orfe
de les notícies que l’alimenten cada matí. Mirarem d’arreglar amb la
màxima celeritat aquests problemes.
El canvi de disseny però voldríem que s’entengués com una proposta
de futur que tal com hem fet sempre al llarg d’aquests quinze anys
anirem treballant pam a pam i dia a dia. És un terreny sobre el qual
pensem que podem bastir un diari millor i més ben fet per als nostres
lectors, per al nostre país també. No és doncs una proposta tancada i
fermada. Ben al contrari car aquestes setmanes vinents evolucionarà i
espere que evolucionarà molt.
Si alguna cosa hem après tot aquest temps és que un dia, una
setmana o un mes poden fer la sensació que canvien el món però en
realitat el món es canvia amb passos menuts, mantenint-se ferms i sense
errar el camí. Afinant cada dia més la ruta però sense deixar de
caminar mai.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És així, sense deixar de caminar mai. jo som de les que me sent Vila Web com un poble més, potser un país on som tots, molts i moltes, dels que ells no volen i no diuen. Una abraçada, Biel, ciutadà vilawebà i del món, i una altra per en Vicent i companyonia