Plagueta de Bord

Dos dies sense escriure a la Plagueta! On és el nulla dies sine post?
Això vol dir una activitat frenètica, una acumulació d’esdeveniments, un truller cultural (a més a més del personal).
En mig de tot un alegria gran: la presentació als mitjans de comunicació d’un fet tan senzill com profund i extraordinari: el PEN català (que forma part de la Xarxa ICORN) amb l’Ajuntament de Palma han aconseguit que la periodista de Zimbabwe, Rhodah Mashavave, perseguida i amenaçada de mort per defensar els drets humans, especialment els de les dones, pugui estar dos anys a Palma fent la seva recerca, escrivint en llibertat, aprenent el català, escrivint als diaris i incorporant-se als cercles literaris, socials i civils de la societat illenca. Un esdeveniment humà.
Fa un mes que Rodah aterrà a Palma i Sebastià Perelló, vocal del PEN català, Elisenda Farré, que és la persona tutelar de Rhodah en aquest programa de l’Escriptor Refugiat i aquest plagueter del PEN català l’hem acollida com si cop en sec tinguéssim una germana petita que necessita la nostra calidesa humana perquè ha estat a punt de gelar-se amb la fredor brutal de la barbàrie. Quan la mir, quan l’escolt, quan la sent, quan la llegesc em tem que Rhodah és un material humà molt sensible, una dona lluitadora (en un país en què les dones, el 52% de la població, són les que sofreixen tot el pes del dolor i de la mort: esperança de vida de la dona, 35 anys, de l’home, 40) que ha hagut de sofrir l’horror de la dictadura i de la repressió amb un virulència més terrible que la que vaig conèixer des del meu naixement el 1947 sota la dictadura de Franco. La dictadura de Robert Mugabe de finals del segle XX té una negació dels drets humans més elementals amb la fam i la sida arreu. Aquests factors de pobresa i malaltia per poc que hi pensem fan mal, em fan mal. Tot allò que conta Rhodah, que va contar per primera vegada als periodistes en anglès i en veu baixa com si li costàs confessar aquelles coses tan terribles, és la manca de llibertat, de sanitat, de justícia, d’igualdat, de fraternitat, de cultura, de bondat, del drets primer tan necessaris i mai suficients. Va ser fort. Un testimoni en viu i en directe d’una dona que d’una forma pudorosíssima ens explica les ferides del seu poble i per on podem sospitar les ferides que duu ella: Les ferides d’una lluitadora exiliada. Així podria dir la sensació que em dominà durant el seu relat, fragmentari i matisat, discret i clar, d’una saviesa de dona jove que la sap molt llarga, que ho ha passat molt malament, que ha vist i viscut i sofert molts de desastres. Mirau-la i llegiu-la al bloc de Nanda Ramon.
Qui és Rhodah?

Rhodah Mashavave és una periodista de 30
anys en llengua shona que al seu país havia treballat per a la premsa
independent (The Daily Newspaper, The Daily News, The Financial Gazette) i que
ho ha continuat fent malgrat haver hagut de fugir el 2005 de Zimbabwe, a causa
de la vulneració continuada de la llibertat d’expressió i de la repressió a què
s’ha vist sotmesa. Havia estat Portaveu de Premsa i Relacions Públiques del
Movement for Democratic Change (MDC). El seu suport no violent a  aquest moviment li comportà la
persecució i l’empresonament el 2002 i, també, el 2003. Havia destacat la seva
tasca dins la WIPSU (Unitat de Suport a les Dones que es dediquen a la Política).
A l’exili, ha continuat els seus estudis i la seva carrera professional.
Compromesa en la recerca sobre dones immigrants i sobre la situació de les
periodistes a Zimbabwe, els temes que li interessen per damunt de tot són els
que tenen a veure amb aspectes socials, quasi sempre referit a les dones.

Abans de ser acollida a Palma, Rhodah
Mashavave ha  viscut  a la ciutat alemanya de Darmstadt (2005-2007)
amb una beca oferta per la ciutat,  i a la ciutat italiana de Grosseto (2007-2009), ja en el marc
del programa de la xarxa de ciutats refugi ICORN.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!