Plagueta de Bord

Va ser dins un bosquet d’alzines
érem tan joves com l’aire del cel
caminaves trepitjant les fosques
del dia fosforescent dels teus ulls
fou com una correntia de llamps
les explosions que creen les carns
quan s’encalcen secretes i reials
per una extensió de corregudes
No record les boires aferradisses
ni l’electricitat primera del tacte
però puc jurar des de la distància
que fou vera l’explosió del xoc
la congruència silent de les ferors
l’envestida ardent de les despulles
un llenguatremolar lleuger i sec
com les cendres d’una foguera
calentes i ben vives encara ara

[Vanitas de Guido Montafico]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!