12 de novembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

article de formentor estant

FORMENTOR:
OCELLERIA LITERÀRIA A LLOURE

 

Just
quan faltaven poques hores per partir (de les coneixences tranquil·les, de les
discussions suaus, de les contemplacions extasiades, dels àpats amistosos, de
les crítiques justes, de les frases exactes, de la llibertat dels sentits, etc.),
en un migdia pintat amb els colors de la tempesta pròxima, l’amiga Carme Riera
m’ha fet una visita guiada, en companyia d’aquest magnífic lector i comentador
Manuel Rodríguez Rivero, un home al qual li he posat cara i bonhomia, després
d’anys de llegir-lo cada setmana  a
Babelia, a sa cambra 222 de l’hotel
Formentor: The Suite Winston Churchill (1935).

[Foto: Venècia vista per Willy Ronis]

(…)

Un saló i una alcova amb cinc finestrals sobre un acordió de vistes, un mirador
sur-mer sense Saramago.

I he
decidit per clausurar aquestes notes precipitades, que diuen més per allò que
amaguen que per allò que mostren, fer unes ullades de sobrevol sobre alguns
dels moments memòria més que història: literatura impressionista. Perfecto Cuadrado
(el nostre home a Lisboa, l’importador de Saramago molt abans del Nobel) m’ha
seduït com si fos un exalumne seu:
 Una
obra que no se alimente del pasado no persistirá en el futuro.” Juan Goytisolo
(mancaven més avis com ell. Tota una biblioteca viva, un dissident, un crític,
un lluitador en mil i una trinxeres. Un creador ver) ha amollat un discurs ad hominem superdivertit, sedassador,
laic i instructiu: “Cuando hice un curso sobre El libro del buen amor, La
Celestina
y La lozana andaluza en
una universidad de Nueva York, me denunciaron por obscenidad.” Santiago Roncagliolo
(heu de llegir Memorias de una dama i
sabreu que és un escriptor peruà d’ara) confessava: “Empecé a escribir para no
ser como Vargas Llosa.” I Patricio Pron (aquest escriptor argentí de 1975 és un
estudiós de Copi i una persona que sap que si no anomenes un cosa no acabar de
ser real. Llegiu El comienzo de la primavera) assegurava: “Si tuviera que
matar a mis padres literarios tendría que viajar por muchos países con un
arcabuz al hombro.”

Parlaria
de Llop i el Rey de la Niebla a Venècia, de Javier Fernández de Castro i la
casa ideal, de Sebastià Perelló i les seves invectives contra els mossons de la
literatura, etc. Ocup el darrer espai per donar testimoni que no hi havia dones
escriptores (Llucia Ramis em pot guardar de mentir). I ho diu un home que no
creu en el feminisme correcte ni en les quotes. Formentor, exercici de
llibertats i civilització.

[Davantal publicat al Diario de Mallorca durant les coverses Literàries de formentor del passat mes de setembvre.]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!