Plagueta de Bord

F) Per què
quan escric la primera de les quatre nobles veritats de Buda, «La vida és
dolor.», i prenc notes sobre la doctrina de l’octau
camí per alliberar-me del mal, sent una desconeguda lleugeresa com si m’hagués
desempallegat d’un pes feixuc i de tant en tant insuportable i em trob en una
clariana del bosc en què totes les olors, els sons, les
clarors, les músiques, els sabors, els tactes i els pensaments es fan llista
deliciosa, i de bon de veres,
per alegrar-me molt de temps?

(…)

M) Llista de quadres que
pintaria: Imbècil VIII, Enamorat I (Retrats). Ram
de roses color xampany un poc granadet, The Brisas Book,
un bitllet del metro a la UIB, una clau d’USB de fusta plastificada, còpia
d’antiquari d’un rellotge d’arena de taula, una calavera mexicana de fang
pintada a mà amb recobriment de vernís lluent, una
plagueta de notes rònega, un disc gravat d’Enrico
Pieranunzi, un poc de pols (Vanitas). Un vaixellot de pescadors segrestats per
pirates armats fins als collons (Paisatge).
Una parella de noviis al llit completamente nuus (Natura morta).

A) Llista
de pel·lícules que em vénen al cap. Sunset
Boulevard de Billy Wilder. Va ser allà, a
la Sala Augusta, mentre vèiem El
secreto de tus ojos, que et vaig dir que Sunset Boulevard era
la pel·lícula que et podria contestar a la
pregunta que m’havies fet al bar Dharma: Em pots dir com ets? Jo vull un home
castany i honest. I et posares a riure a les totes i vaig poder mirar a voler
aquestes dents que desig que em mosseguin fins a fer-me mal. Una altra! All
about Eve (Eva al desnudo). Et vaig
dir quasi la primera nit a Titos, entre la devastació de les copes i els
xirris, que a mi m’agradaven les coses antigues. Que si ens havíem trobat en
aquell batibull era per una rara
casualitat i una estranya coincidència. Quines
donasses pinta Joseph Mankiewicz! «Fasten your seat belts, it’s gonna be a
bumpy night.» Posau-vos els cinturons, la vesprada serà
moguda, amolla amb els llavis lluents de rouge i de ràbia
continguda una Bette Davis sumptuosa quan
descobreix el joc de la dolenta Anne Baxter, tan educada i gentil. Otto
e mezzo (Vuit i mig)
de Fellini és, a més a més d’un film ple de benaurança i
art del gran, l’aparició de Claudia Cardinale, tota de blanc sobre un fons de
nit, amb aquella fesomia que feia mal quan la miraves, bellíssima com una verge
de la Tunísia antiga, que va ser la primera imatge teva, meva,
en aquell contrallum de matinada del port Baal quan tu,
Martina, per afegitó em digueres que llegies les obres completes d’Andreu Vidal.

D) Llista
de comparacions. Dogmàtica com un lliberal. Prima com una
canya. Caparruda com una mula. Salada com una anxova de l’Escala. Freda com un
plat d’argent. Tendra com el nenuco. Fascinant com una
emperadriu bizantina. Càlida com dos Caribs i mig. Dolça
com un conte cruel. Insolent com un colom. Balladora com un centpeus.
Aferradissa com l’heura. Menysprenyadora com un indi. Selvàtica
com una botiga biovegetariana.
Essencial com el vi. Original com la fórmula que encara no he inventat.
Enamorada com jo (?).

R) Llista d’autors meus que
han fet un diari. Kafka, Diari (1910-1923).
Te’n vaig parlar fa poc. M’entusiasma el diàleg interior
sense numerets per al públic (en va prohibir explícitament
la publicació) que estic segur que va començar en uns
moments d’una creativitat esmorteïda. El diari
revitalitza la ploma kafkiana i li dóna una força
d’autoreflexió que li permetrà aquell coratge ignorant,
tan valuós. Reconeix el coratge dels seus esforços
del Diari en els quals ha persistit fins i tot per pura ignorància.
La notació de qualsevol cosa, un record, un fracàs,
un detall, agafa significació tant per al lector com per a l’escriptor.
Virginia Woolf, Diari complet
(1915-1941). Em digueres que aquesta dona t’havia fet
de guia. La Woolf diarista està
feta d’intel·ligència, de
sensibilitat, d’autocrítica, de fervor i de desnonaments. Flux i reflux
constant entre l’angoixa destructiva i la vida que fa irrupció en els detalls
més insignificants, un botó, unes mitges vermelles o la preparació d’un sopar.
Em fa por, Martina, aquesta mort anunciada que el Diari
de la Woolf canta. Ja saps que no podria viure sense veure’t cada dia i cada
nit. El capità ha partit a berenar i els
mariners han ocupat el navili. Tres anys, de 1991 a 1993,
Charles Bukowski anotà els seus dies. Tenia setanta tacos
i més de quaranta llibres, un parell d’hectòmetres
d’esperit i molta boixera sorda i forta al
darrere. Vull que ho llegesquis, Martina, moltes de
vegades, som aquest
solitari obstinat, lacònic, malparlat, calumniador, sense
enravenar de fort que va, i tan i tan divertit.
El Vell es posa el suèter, s’asseu, pega una mala mirada a
la pantalla de l’ordinador i escriu sobre l’existència.
Fins a quin punt es pot tornar sant? Un home tímid aquest
Bukowski, com jo. El Diari d’Amiel, el Llibre del
desassossec de Pessoa i El quadern gris de Josep Pla
formen el meu trio constitutiu. T’ho vaig dir, Tinamar, Namarti, Martimar, en
el bateig lacti de la primera vegada.

U) Llista
de coses que crec no haver fet mai. Llegir la guia d’ús de qualsevol aparell.
Sortir de ca nostra sense un llibre. Maltractar un animal o una persona a consciència.
Llegir tots els anuncis de contactes. Somniar, posant una gilette sobre les
venes del canell, que amb un gest podria desaparèixer.

H) Llista
per a un CD. Buika, “El último trago”. Martina, un regal teu que em toca el
desig d’una possessió. M’afic entre les escletxes
de la veu trencada i em salv de la desfeta. Rufus Wainwright, “California”. Tu
no havies sentit mai en Rufus i et quedares tot aquell matí al llit i digueres
a l’hospital que tenies febre i et posares de baixa. Quina xulada!, em deies: “California
California, / You’re such a wonder that I think / I’ll stay in Bed.” “A
quién le importa”, que cantaria jo a l’iPhone
fins eixordar-te. “Fuck you.” La cançó de Lily Allen. Retorn de la
galtada. Charlotte Gainsbourg, que se t’assembla d’enfora,
el teu aire, canta Beck “Todos me miran” de Gloria Trevi.
Aquesta cantant mexicana fa plorar els gais, i
a mi. No ho sabies? La Trevi va estar tres anys a la presó perquè
no va voler denunciar el seu home, el seu
productor, acusat d’haver violat coristes menors
d’edat, amb la complicitat d’ella que també participava als llits rodons. Tot
un melodrama ver. Todos me miran perquè només
pens en tu.

B) Llista de besos. Muam,
nyammm, memm, snop, snuck, fladd, sssobbb, assbbbb, murrr, mishhh, tturrst,
basss, rsehj, fisssss, klap, pssssu, boooorjk, plassss, morrr, mor, more, més i
més i més, negre.

[Text publicat al suplement L’Almudaina del Diario de Mallorca del 8 de novembre de 2009]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!