LLEGIR XESCA ENSENYAT ÉS UNA FESTA!
HE MIRAT AQUELL ANTIQUÍSSIM POEMARI, CIUTAT DE L’HORABAIXA, QUE VA FER QUAN TENIA DISSET ANYS I M’HA FET REVIURE LLARGUES CONVERSES AL BAR BOSCH.
He retrobat L’amagatall de guipur, un dels títols més bell de Xesca, amb una coberta de Pep-Maür Serra i una contracoberta meva, i he tornat a la passió de l’amistat de quan érem joves.
M’he passat per la vista Villa Coppola i tota la nostàlgia d’un estiu perdut m’ha caigut damunt com una barrumbada.
He reviscut les sensacions que em produí Massa vi per a un sol calze i he rigut molt de l’iconoclàstia i el sarcasme.
M’he enfonsat en les aigües procel·loses de Canvi de perruqueria i altres misèries i he descobert la fruïció de les distàncies verbals curtes. (Xesca eras una virtuosa de les distàncies verbals íntimes!)
He trescat per Quan venia l’esquadra i m’he repenjat amb unes peixateres sàvies i salades que he rellegit mil i una vegades.
He tocat Una moda fresqueta i he sabut que era un teixit d’alta qualitast.
He nedat per Quaranta anys no són res i he sabut que els llibres de Xesca són inacabables.
M’he passejat per L’hidroavió apagafocs i m’he perdut entre confessions, històries, laberints, novel·les, diaris, notícies, lluites, esdeveniments, clarors i tempestes, vida quotidiana de la bona, fragments tocats d’una brodaria lingüística finíssima, imatges siderants i escarrufadores, confessions ran del no res, calfreds lletrers i, sobretot, passió fervent per l’escriptura.
Per a mi la prova diamant d’un escriptor (la prova de bonior, de gust, de saviesa, de seducció i d’altres sentits bessons d’un escriptor) és fàcil de fer: si em fa escriguera.
Si em fa escriguera és bo i basta (ah! i escriguera vol dir ganes d’escriure, no ganes d’escriure com l’escriptor que em fa escriguera).
Xesca Ensenyat em fa escriguera i sempre la tenc aprop.
Taula rodona de dia 27 d'octubre:L’amistat com a lleugeresa
a l'edifici de sa Riera a les 19,30h. a Palma
Participen: Carme Arenes, Joana Serra de Gayeta, Marc Cerdó Ensenyat,
Maria Victòria Secall, Antònia Vicens, Alexandre Ballester.
Modera: Biel Mesquida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Allí érem, amb total lliurament na Carme, n’Alexandre, en Marc, en Biel, na Victòria, na Joana, n’Antònia… i na Xesca, com al poema d’en Rilke.