MIR I ESCRIC
PAISATGE NO VIST
Rectangle de finestra vasa per enfocar
la claror que encén cada cosa: el ramat
el sons de les esquelles cada arbre cada cos
el capvespre que fuig els turons adormits
la calma verderal una campana d’enfora
els vestigis de l’amor en el ferro forjat l’alè
que converteix el món en una festa el desfici
d’oblidar tants de noms en la terra la llinterna
d’ambre d’un fruit del caquier entre les fulles
(…)
La delicadesa: practicar el refinament, l’exquisidesa, la finor aguda.
Viure en la fragilitat tan difícil de gestionar, tan perillosa.
«Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submari aqui aparcat.
Jo cant es cafe i sa galeta quan dius “tu podries ser meu”.
Que sexi, que dolça i que freda, wa yeah!
Sa zebra que passa un semafor i com se desmunta un bidet,
Cosmetics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!!
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes mes coses tambe,
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
Es carrer blanc de sol,
Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit,
De penombra i llençols amb es termo espenyat,
Per exemple adormits.
Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submari aqui aparcat.
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riure.
Calapets, nenufars, princeses, wa yeah!»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!