RELAT DE «TEMPS MORT»

On trouve sa place dans le temps quand on pense.

Hannah Arendt

VIATGE D’HIVERN DE TRES VALENTES DAMES

Lolín, Catalina i Rosa s’havien conegut i es feren amigues al gimnàs de Sara Lanau, el més fashion de Palma, on anaven a fer màquines tres matins a la setmana. Lolín, alta, rossa, amb l’elegància d’una burgesa mallorquina de Milà, acabava de cumplir els cinquanta anys i no va fer cap festa d’aniversari, casada amb M. R., un polític en actiu del Pepé i no tenien fills. No feia feina. Catalina, morena, primíssima, tenia trenta-cinc anys, un  home, I.L., director d’una sucursal de Sa Nostra i simpatitzant del Peessaema, era professora de català a un col·legi concertat de monges franceses i tenia dues nines bessones. Rosa, que amb la seva llarga cabellera vermella i els seus blue-jeans cenyits i baixos, panxa enlaire amb un piercing d’una calavera al llombrígol, anava de lolita un poc granadeta als seus vint-i-set anys, no tenia parella i treballava de decoradora. Aquell matí plujós i ple de boira d’un hivern aparegut cop en sec Rosa arribà la primera amb el cor romput perquè s’havia colgat amb en Martí C., un amic de l’home de Lolín, amb resultats sinistres. A la banda sonora Contigo aprendí cantada per Alejandro Fernández. Rosa es va posar a riure: des que sortia amb Martí havia après moltes de coses: que M. R.. enganyava Lolín amb Júlia la dona de Josep, que semblava el seu millor amic; que M. R.. es presentava a les eleccions i el partit l’havia cridat a l’ordre (un home de l’Obra no podia arriscar-se tant); que Lolín just acabava de saber-ho gràcies a una errada del mòbil, etc. Aquella informació la cremava quan va entrar a la sala de màquines i es dirigí a la cinta en què feia quilòmetres. Catalina arribava emperiolada. «Un conductor histèric m’ha pegat per darrera i no en volia la culpa. Per afegitó a l’oficina del meu home hi havia tot de problemes, des del mobbing al burning, o no sé com putes es diu, i ell no és aguantador. I ara fa dos dies que les bessones munten un quadre de bels i potades quan les deix a l’escoleta.» Després d’amollar això com una esperitada es col·locà tota de blau elèctric a la cinta del costat de Rosa i acordaren el pas per poder-se fer les confidències que eren la sal de cada encontre. Rosa li contà totd’una el drama de Lolín. Catalina considerà que no havien de dir-li res si ella no ho feia primer. En el bull de la conversa les sorprengué Lolín que estrenava un xandall d’un blanc crema ple de randes versacianes. Rosa pensà que com podia dur aquell somriure tan espectacular amb tot allò que li passava i durant una bona estona l’admirà. «He arribat perquè pensava en totes dues. Només tenc ganes d’estar totasola. Aquesta darrera setmana no he viscut tot el temps que em tocava. L’amor del mal és un robador de temps, de vida. He passat el dijous de l’agonia, el divendres del calvari i el dissabte del sepulcre. Ara anem al bar i ho començam a celebrar amb cava català per desfer el miserable boicot, i després partim cap al celler Sa Sínia de l’amenaçat Porto Colom on ens faran una caldereta de llagosta.»




Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *