He tancat els porticons. He tancat els vidres, he tancat les finestres i la casa semblava cloure’s sobre si mateixa com una copinya.
He tornat llegir la desaparició de l’amic fotògraf Irving Penn a Nova York.
He pensat en la coberta de Doi.
He mirat un llibre de fotos seves. Molta d’estona.
Després, he tancat la porta de l’entrada i he sortit cap als camps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
m’agrada molt aquest text, Biel. És preciós i la foto genial.
Anna
i obrir-se al camp, als llibres i a la lletra per empaitar intempèries i babaianes. Quelcom així hauríem d’aprendre per evitar burques i cucales.
El jove arbre de l’amor de ca nostra refloreix lilors i vida. Com és possible? L’ha enganyat la llum i la calor o és generós i s’inventa una nova floració?