5 d'octubre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

TRES DIES SENSE ADSL: VISCA TELEFoNICA!

NO SOM ADDICTE A LA XARXA. PERÒ VOLDRIA SER DISCIPLINAT AMB LA PLAGUETA DE BORD.
Aquest cap de setmana, i avui,  res de res de comunicació internetera.
Des d’un cibercafè adjunt una biografia de George Sand d’una futura col·lecció de llibres que dirigiré amb Rosa Capllonch i que publicarà com a novetat Història de la meva vida traduïda per Caterina Calafat, editada per Edicions UIB i patrocinada pel Consell de Mallorca.

George Sand va néixer el primer
de juliol de 1804 a un modest apartament del barri Saint-Martin-des-Champs, en
el número 15 del carrer Meslay de París. El seu nom de bateig era
Amandine-Aurore-Lucie i el civil fou Amantine-Aurore-Lucile. Va ser el fruit
d’un gran amor i d’una ascendència estrambòtica. Pel costat patern l’avior és
il·lustre, encara que trencada dues vegades per la bastardia: es troben a voler
comtes, ducs, electors i vàries famílies reials d’Europa, un veritable almanac
de Gotha. Pel costat matern, el poble, l’humil poble com un mestre ocellaire o
un mestre d’obres. Filla de Maurice Dupin, lloctinent de l’exèrcit francès i
d’Antoinette-Sophie-Victoire Delaborde. Els primers anys, Aurore viu a París en
diversos domicilis, als quatre anys és a Madrid. El setembre de 1808 el seu
pare mor víctima d’una caiguda de cavall per la qual cosa la seva àvia, Marie
Aurore de Saxe, assumerix la seva educació a Nohant, casa rural que marcarà amb
força la seva infantesa i on, en contacte amb els nins del poble, començarà a
conèixer el sentit del mot ‹‹igualtat››. Paul et Virginie
, Robinson Crusoe, L’Ilíada, Corinne, Atala són els llibres que li
obren les portes de la literatura. Aprèn l’anglés i l’italià a les monges
agustines angleses. Travessa un període de gran devoció i la seva àvia, que no
era creient, la treu d’aquest pensionat. Llegeix Rousseau, aprèn equitació i
comença a dedicar-se a la literatura. El setembre de 1822 es casa amb Casimir
Dudevant. El seu primer infant neix a París el 30 de juny de 1823 i durà per
nom Maurice en memòria del Mariscal de Saxe
i el pare de George Sand. El 13
de setembre de 1828 neix la seva filla Solange.

(…)

És en aquesta època que ella va
a París on s’hi estableix amb el seu primer amant, l’escriptor Jules Sandeau.
Plegats escriuen la novel·la Rose et Blanche
que signaran com Jules Sand i que
atreurà sobre ells la crítica del món literari. Aquí s’acabaran els seus
treballs en comú ja que George Sand escriurà tota sola la novel·la que li
donarà anomenada: Indiana
(1832). És en aquest moment en què adopta el seu
seudònim. La meitat del nom de Sandeau al qual li afegeix un nom masculí,
primer Georges i després George. Publicarà Valentine
(1832), que mereixerà
l’admiració de Chateaubriand. Romp amb Sandeau i escriu Lélia
(1833). Viatja a Venècia
amb el seu nou amant Alfred de Musset el 1834. Escriu tres novel·les Leone
Leoni
, André i Jacques (1835). El 1836 obté la
separació del seu marit al qual havia denunciat davant el tribunal de la Châtre
«per injúries greus, i mals tractaments». El 1837 viatja a Suïssa en companyia
dels seus fills on es trobarà amb Franz Liszt i Marie d’Agoult. El 1837 publica
Lettres d’un voyageur
, Simon i Mauprat. La primavera del 1838 s’enamora del músic Frederic
Chopin amb el qual viurà ininterrompudament fins l’any 1847. Aquesta unió
tindrà una importància essencial en l’obra d’ambdós artistes, que
s’influenciaran mútuament al llarg de tots aquests anys. El novembre de 1838
fins a mitjans de febrer de 1839 feren el viatge a Mallorca que, com demostrarà
el llibre Souvenir de Majorque
de la Sand, la correspondència d’ambdós artistes
i les obres que realitzaren els 91 dies que visqueren a l’illa, fou una fita
important en les seves vides i obres. Al ‹‹lloc més romàntic del món›› amb una
natura bellíssima que conjuga el millor de l’Occident o de l’Orient i amb una
societat que creà a la parella molts de problemes, la Sand dóna simultàniament
una visió documentada i pragmàtica que conjuga amb una visió idealista, lírica
i plena de passió. Emperò Un hiver à Majorque
, amb la seva mescla de llibre de
viatge i confessió subjectiva d’una dona avançada, idealista, que vol arreglar
el món amb mesiànic redemptorisme i constitueix alhora un dels documents
històrics d’una realitat mallorquina del XIX i una guia publicitària feta per
una gran escriptora sobre una illa amb la natura idíl·lica i una societat amb
inèrcies i retards seculars. Recordem quan diu: ‹‹Aquests pobles infantils que
algun dia nosaltres iniciarem a una civilització autèntica, sense retreure’ls
tot allò que haurem fet per ells…›› I també quan anuncia: ‹‹Vindrà un dia que
els conferirem el baptisme de la llibertat autèntica i s’asseuran al banquet
com els obrers de l’hora dotzena. Tot esperant el dia que serem els primers a
Europa a proclamar la llei de la igualtat per a tots els homes i la
independència per a tots els pobles, el món és governat per la llei del més
fort a la guerra o la del més sagaç en el joc de la diplomàcia; el dret de
gents és tan sols una paraula i el recurs, per a totes les poblacions aïllades
i limitades, és de ser devorades pel vencedor. Si això sempre hagués d’anar
d’aquesta manera, a Mallorca no li desitjaria per tutora ni Espanya, ni
Anglaterra, ni tan sols França…›› A la cartoixa de Valldemossa la Sand
acabarà la novel·la Spiridion
, començada a Nohant, i treballarà en la segona versió de
Lelia
. L’hivern de 1839-1840 neix l’amistat amb la cantant Pauline Viardot que
li inspira nombrosos aspectes d’una de les seves novel·les més importants, Consuelo
, i La Comptesse de
Rudolstadt
, que es publicaran el 1842-1844. Entre el 1844 i el 1850 escriu la major
part dels seus llibres d’inspiració rústica (Jeanne
, Le meunier d’Angibault, La Mare au Diable, Le Péché de Monsieur Antoine, La Petite Fadette, François le Champi). El 22 de febrer de
1848 marca l’inici dels moviments revolucionaris que portaran a la proclamació
de la segona República. George Sand hi col·labora activament redactant
articles, que no signa, per al Bulletin de la République
, full oficial de les
circulars ministerials; crea el seu propi diari La Cause du peuple
, destinat a popularitzar
la nova idea de República. Col·labora amb el ministre de l’Interior i en el seu
domicili parisenc tenen lloc reunions polítiques al més alt nivell. Gràcies a
les llibertats fonamentals proclamades pel govern provisional de la segona
República, és elegida l’Assamblea Constituent del 13 d’abril de 1848 composta
per una forta majoria de conservadors i una minoria de socialistes, elegits per
sufragi universal, que aboliran les mesures adoptades en favor del poble pels
socialistes amics de George Sand. A París esclata la insurrecció de juny on
moren en tres dies 4.000 obrers i 1.600 membres de les forces de l’ordre.
George Sand, trista i descoratjada, es refugia a Nohant i abandona l’activitat
política. El novembre de 1849 inauguren el petit teatre de titelles de Nohant
que arribarà a comptar fins a tres-cents personatges, agafats d’entre totes les
tradicions literàries i teatrals. Aquest teatre servirà de laboratori per
assajar els seus drames i comèdies posteriorment estrenats a París: Claudie
, Molière, Le mariage de Victorine, Les Vacances de
Pandolphe
, Le Pressoir, Flaminio, Maître Favilla, Françoise, Lucie, Comme il vous plaira, Le Drac, etc. El 1850 inicia la
seva relació afectiva amb el gravador Alexandre Manceau que durarà fins el 1865
en què aquest mor de tuberculosi. El 1854, Sand comença a publicar les seves
memòries, Histoire de ma vie
. Aquest any està marcat dins l’àmbit familiar pels greus
problemes del matrimoni de la seva filla amb Auguste Clésinger (principal motiu
de la ruptura amb Chopin) que se separen oficialment el 16 de desembre. George
Sand obté la custòdia de la seva néta Jeanne, objecte de les disputes entre els
seus pares, quan ja és massa tard: abans de lliurar-la a George Sand mor d’una
escarlatina mal curada a la pensió on els seus pares l’havien deixada. Entre el
1857 i el 1864 apareixen les novel·les La Daniella
, Promenades autour d’un
Village
,
La Ville Noire
, Le Marquis de Villemer, Jean de la Roche, Tamaris, La Confession d’une
Jeune
Fille
i Mademoiselle
La Quintinie.
El 1862 el seu fill Maurice es casa amb Lina Calamatta qui en vida serà
una nora perfecta i una vegada desapareguda George Sand passarà bona part de la
seva vida a copiar fidelment els manuscrits i cartes de l’escriptora i
defensarà la seva memòria de les calúmnies. El matrimoni li donarà dues nétes:
Aurore nascuda el 1866 i Gabrielle el 1868 a les quals George Sand educarà i
escriurà per a elles els Contes d’une grande-mère.
Gràcies a Aurore Sand i a la seva
amistat amb Aina Maria Boutroux, avui Mallorca compta amb una important
col·lecció de documents i records de la Sand conservada en el Museu F. Chopin –
G. Sand de la Cartoixa de Valldemossa.

El 8 de juny de 1876 la
polièdrica George Sand: escriptora, artista, republicana, feminista,
ecologista, mor a Nohant i és inhumada en el cementiri familiar. Als dos segles
del seu naixement, la figura de George Sand apareix com la d’una dona que
s’avançà al seu temps i que fou la capdavantera de nombroses lluites que encara
són les nostres: la lluita a favor de la ‹‹llibertat, igualdat i solidaritat››,
divisa del seu ideal republicà i en contra de l’opressió de les dictadures i la
violència assassina de les revolucions; la lluita en contra de l’esclavatge de
les dones, i a favor del divorci i de l’amor passió, a favor dels obrers de la
revolució industrial explotats i degradats, a favor dels que no han tingut mai
veu davant la Història i dels defensors de la natura com un patrimoni de la
Humanitat i en contra del culte del profit amb una visió innovadora d’allò que
l’economia de mercat destruiria, a favor de les nacionalitats oprimides i en
contra de les injustícies de tota casta. Cal, dins la nostra cultura catalana
de Mallorca, redescobrir a la Sand com a escriptora que conjuminà passió i
ofici per la lletra i realitzà una obra gegantina, crear una Biblioteca George
Sand on apareguin traduccions catalanes d’una selecció representativa de la
seva obra i crear un Grup d’Estudis Sandians per fer recerques i crear lligams
mundials sobre la seva obra i la seva relació amb Mallorca i així poder treure
els clixés tòpics i reductors que l’han retallada, per poder fruir-la en la
complexitat i la bellesa dels seus textos, plens de riqueses i modernitats per
als humans del segle XXI.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!