27 de setembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

ARRIB DE FORMENTOR

AMB PAU EXTERIOR
amb un cansament relaxant
amb el cap i l’esperit ple de frases, de cossos, de gestos, de paisatges, de mar antiga i mar amb boies, de mar negra i mar verda
amb llibres i ganes de llegir llibres nous (El comienzo de la primavera de Patricio Pron i Memorias de una dama de Santiago Roncagliolo)
amb ganes de criticar, de sedassar, de discernir entre tants de llenguatges, tantes de persones, tantes de percepcions, tants de records que voldria conservar, tants d’oblits que ja hi són
amb una nedera sorda que no he pogut satisfer (quin oxímoron: anar a Formentor i no nedar. He nedat molt per l’aire!hahahahaha)
amb solitàries passejades fins a la calanque on vaig descobrir que escriure C. és més necessari que mai, caló que he vist rere les barreres del jardí de l’hotel Formentor avui, a les vuit del matí, entre la boira,amb l’aigua aturada i les algues lluents, i m’ha fet bellesera i pensera
amb olors de llessamí
amb el sistema nerviós exhaust
amb escriguera
amb ganes de dormir, amb una mica de gana,
amb desganes variades, amb entusiasmes clausurats,
amb afinitats més enllà del temps
amb breus avorriments,
amb son i sons

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!