estic dins el trulls de la bellesa, de l’amistat, de les coneixences i amb un pecé!!!!!
no puc contar quasi res
estic ocupat per l’atenció, el diàleg, el pensament, el sexe, la mar, la gatera, la coneixença i un dels paisatges més bells de l’univers: patrimoni català de la humanitat
Costa i la Kelly, Estelrich i Chaplin, els ducs de Windsor i milions de turistes de pa i espardenya, megamilionaris econòmics i pobres de solemnitat, la Sagan i el Berhard, tota l’Escola Mallorquina, tota la generació dels 70 i la d’ara, etc. són al meu entorn
i el Porcel que és una absència present
i un fotimer de gent que ha viscut i estimat i boixat i nedat i escrit i poetitzat per aquests territoris de marcelterra,
una megacartografia literària
una geografia de geografies
un trip dels d’abans
(…)
Bella i vera nota d’un Lector amic. Gràcies!!!
Hola, la frase de W Benjamin d'un post recent teu no és oxímoron ni paradoxa
llegida a la llum de l'accepció 2 de la definició de "barbàrie" del DIEC:
*" **2 *f. [LC] [HIH] [AN] Estadi evolutiu de la cultura intermedi entre el
salvatgisme i la civilització, que es caracteritza, principalment, pel
desenvolupament de l’agricultura, el pastoralisme i la ceràmica. Els segles
de la barbàrie. "
La barbàrie és una cosa bona quan és d'anada i dolenta quan és de tornada.
En el sentit de l'accepció 2 del DIEC "barbàrie" i procés de "civilització"
són el mateix.
De res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La civilització podria pretendre posar la barbàrie sota control i exercir-la amb ordre, un altra qüestió és que es puga aconseguir de forma solvent.