23 de setembre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

La joia dels set sentits

Cerc els fonaments d’una sensibilitat aguda i molt hàbil per agafar les percepcions del gust i dibuixar-ne les prolongacions delicades i efímeres.
Perquè la bellesa funciona com una sinècdoque, participa d’una retòrica del sensible.
La bellesa que hi ha per escriure: quin territori inacabable!
Tot acte de cultura és un acte de barbàrie: quin oxímoron hi ha dins l’afirmació de Walter Benjamin?
La poesia com el més indispensable dels luxes!
[Foto del mestre Willy Ronis, que recentment a partit de vacances i ens ha deixat fotospoemes]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!