FLUÈNCIA
És el títol de la pròxima Confessió que ja és una llavor que creix lentament.
Aquest matí he mirat l’aigua de bimbolla damunt l’asfalt de Ciutat rera la conversa amb una bella amiga que em contava com eren els baixos relleus de les busques a un temple perdut devora la presa d’Assuan.
Aquestes pluges primeres, el portal de la tardor, m’alleugen, em fan molt de bé. Fer la sesta tapat amb una manteta és un prodigi d’entreestacions. Sempre m’han agradat les andanes de les estacions, dels molls, aquell territori en què les paraules entre els humans entreviatges (no habitam i vivim, sobretot, sempre entreviatges?) en què les paraules agafen una lleugeresa i una gravetat alhora com si es trobassin en el cor d’un breu encontre.
Breus encontres entre paraules, aquest serà el títol d’un poema d’Esmolar la garrova.
Fer un llibre de títols? Una llista? Una col·lecció?
La pluja m’ajuda a enlairar-me amb la suavitat dels banyats.
[Foto: Place Vendôme de Willy Ronis]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!