Els cignes són enlluernament, elegància, gràcia, la blancor escumosa del desig fet bellesa mòbil i bategant.
Fa deu anys que viuen en el seu llac del jardí. Són el cigne mare, el cigne pare i el cigne fill. Els he vist poc graciosos quan caminen per anar als menjadors, quan devoren la segonada, quan el cigne pare m’intenta mossegar i jo li toc el clatell de plomissó blanc, quan es netegen les plomes amb el bec i dobleguen el coll en formes modernistes i quan fan aquell refilar poc agradós com el gruny d’un porc. Els he vist també, tan bé, i moltes vegades, quan neden convertits en la imatge d’un dels signes de la bellesa: el llac dels signes resplendents.
Pintors, escriptors, músics, artistes han caigut en la seducció del cigne.
Estimam els nostres tres cignes.
I ahir, per una desgràcia, millor dit, aquesta matinada, s’ha mort el cigne mare. Sé que vaig sentir, sense saber-ho en el moment en què ho escoltava, que feia la ranera, feia el cuec, com diuen els padrins, el cant del darrer adéu.
L’estiu del 2009 el cicle de la vida i de la mort m’ha tocat per totes bandes. Creia que amb tant de dolor ja m’hauria anestesiat un poc.
Però la tristesa troba caminois per amarar-me amb el sentiment de pèrdua de tanta de vida irrecuperable.
Només aquestes línies, i els records que ens ha deixat, queden d’aquells batecs, d’aquelles visions de tota casta, que ens feren companyia.
El darrer sospir del cigne mare d’aquesta matinada d’avui és un aire que ha impregnat de tendror les parts més endurides del jardí, les plantes, els arbres, els animals i la terra, i sobretot nosaltres, segur que hem sentit l’embranzida d’aquest darrer adéu com una música ascètica, la pols d’una última combustió vital que ens estameneja bellnouant-t’ho tot, cap a la continuació del quotidie morior, de la vida de cada dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tant bé?.
Biel! Tots el farem, al cuec, però no totes les raneres agòniques se senten de la mateixa manera.
El teu dol m’ha entristit.
De tant en tant vinc i sento intensitat. I els teus morts són els meus morts. I la teva vida una mica la també. Se m’encomana més fàcil la tristesa. Clar, tot és més intens en la teva vida. Com si cada minut fos etern. Quina enveja, amic. Fins i tot en aquest moment trist. El teu moment és únic i no vulgar com el nostres. Un cigne aprop de casa. Com sempre mil gràcies per fer-me sentit allò que mai hauria imaginat. Una abraçada.