21 de desembre de 2005
Sense categoria
5 comentaris

RODONA DE SAFAREIG: L’ESPILL DEL TEMPS (III)

EM FA FELIÇ SER ÚTIL
blai bonet

Havia de passar. He vist, Aràlia, tots els arbres amb les arrels al cel i les capçades dins la terra com tu saps que passa quan comença l’hivern. Aquesta vegada la cita ha estat exacta i només mancaves tu per jugar a les observacions arriscades, a les teoritzacions difícils, a la recerca dels pous interiors que per un efecte dels nostres exercicis mentals es giraven cap baix cul alt i ens amaraven de gràcies. Tot això em resulta llunyà i evocador. El paisatge s’encanta. Recit amb veu ressonadora:

J’aime le jeu, l’amour, les livres, la musique,
La ville et la campagne, enfin tout; il n’est rien
Qui ne me soit souverain bien,
Jusqu’au sombre plaisir d’un coeur mélancolique.
Des de la infantesa he admès la negror del misteri, les voluptuositats gregues i els jocs llatins, he escapat de l’infinit que duc, com recomanava mestre Baudelaire i he lluitat amb tota l’ànima contra els diabolitzadors de la sexualitat.

Llegesc Hölderlin quan parla, amb versos savis, dels poetes: Ainsi dans un climat gratuit se tiennent-ils / Eux qu’aucun maître n’éduque, mais / Dans ses bras légers, / Elle, merveilleusement toute présente, / La puissante, la belle, divinement, la Nature.

La Natura és el Temps més antic, Aràlia, com deies…

(continuarà)


  1. Però no et facis gaire il·lusions amb el sexe, te n’he advertit moltes vegades. El sexe és una pulsió volumètrica, no li cerquis més galindaines. I ara que no em surtin amb distincions de gènere. De signe? Vols que et digui… Què té més. Podríem col·locar Don Joan a la matança de Felanitx, i que farcís poltrús. No hi ha garanties que no assoliria igualment la plenitud o la glòria.

  2. Tot això és ben senzill, tanmateix; es redueix a dir, en poques paraules, que ets un exemple de femella adulta de l’espècie humana, i, com una gata, com una vaca, com una lleona, la teva missió específica és produir una quantitat ingent de cèl.lules genètiques per tal que, d’aquesta abundor, en surtin garantits els embrions d’una generació nova.
     
    M.A. Capmany
    Ric de gust i amb ganes. En Bruno continua amb la pregunta encuriosit als llavis.
    No li responc.
    Em diu, Del Toboso?
    Li dic que hi ha baies inofensives per a depèn quina espècie, i ofensives per depèn quina altra, l’emborratxacabres, per exemple. Que n’hi ha amb propietats al.lucinògenes i psicoactives d’efectes poc perniciosos, com la mescalina. N’hi ha que són tòxics en la immaduresa, n’hi ha que en la maduresa, com el saüc i el cinamom, respectivament.
    L’arbre del paradís… diu Bruno.
    .
    .
    Ens abracem d’una manera continguda.
  3. La UIB excusa Mesquida amb el projecte de Barceló a la catedral En confirma la destitució, però no considera provada cap acusació B.P./J.N.Palma. La Universitat ha excusat les presumptes irregularitats laborals de Biel Mesquida, que fa poc fou destituït com a director d’Edicions de la UIB, en la seva dedicació al projecte que Miquel Barceló realitza a la Seu. Les conclusions de la investigació duita a terme pel gerent de la UIB estableixen que «les absències i viatges que no responien a necessitats del Servei de Publicacions» corresponien «a tasques que tenia encomanades», segons «l’informe de la vicerectora doctora Gambús i les actes aportades per la Fundació Art a la Seu». Mesquida és membre d’una comissió de seguiment tècnico-artística de la Fundació que no té cap capacitat executiva i que s’ha reunit tres vegades a la UIB durant 2005. Amb aquesta conclusió la UIB descarta l’acusació de suposada malversació de cabals públics, que es desprenia dels viatges i absències no justificats. En relació al «suposat incompliment sistemàtic i dolós de llurs obligacions laborals», la Universitat el descarta ja que l’anàlisi dels controls horaris dels quatre implicats no presenta coincidències que superin el 5%. S’havia dit que una persona fitxava per Mesquida i, segons l’informe, tan sols ho hauria pogut fer en aquest percentatge d’ocasions. Finalment, sobre Biel Mesquida requeia l’acusació de «manca de disciplina en el treball i d’assetjament psicològic en el lloc de feina. La UIB ha arribat a la conclusió que tan sols «hi ha hagut males relacions i algun enfrontament entre el personal del servei». La UIB no considera que hagi d’obrir cap expedient ara a la persona que instà la investigació sobre el «cas Mesquida». De fet, la dimissió de Jaume Rosselló com a director del Servei de Publicacions i les seves denúncies precipitaren una remodelació que s’ha saldat amb la destitució de Mesquida i de dues persones més que li feien costat. Ara, Mesquida i els dos funcionaris treballen en departaments separats de la universitat. L’escriptor serà recol·locat al vicerectorat de Projecció Cultural, sota la responsabilitat de la doctora Francisca Lladó.

  4. Diario de Mallorca. 22.12.05

    Un informe interno de la UIB descarta irregularidades en el trabajo de Mesquida

    M. TERRASA. PALMA.

    Un informe encargado por el rector de la UIB, Avel·lí Blasco, a raíz de las acusaciones del ex director del servicio de publicaciones contra el escritor Biel Mesquida, responsable de ediciones, ha determinado que no ha existido ninguna de las irregularidades denunciadas. El documento se ha concluido tras la remodelación de este departamento y por la que el trabajo realizado por Mesquida pasará a depender del vicerrectorado de Proyección cultural.
    El ex director del servicio de publicaciones acusó a Mesquida de incumplir sistemáticamente y de forma dolosa sus obligaciones laborales, según difundió ampliamente Última Hora. Sobre este punto, el informe, que consta de más de 200 páginas y para el que se ha entrevistado a otros funcionarios de la UIB, concluye que “no se desprende la existencia de ninguna irregularidad”. Sobre la acusación de que sus ausencias y viajes no respondían a necesidades del servicio, se han analizado los datos de los permisos solicitados por Mesquida, el informe de la vicerrectora Mercè Gambús y las actas aportadas por la Fundació Art a la Seu. De todo ello, se afirma que “los viajes realizados por el señor Mesquida durante el año 2005 correspondían a las funciones que tenía encargadas”. Aquí se añade que todos los viajes fueron debidamente autorizados.
    El ex director del servicio de publicaciones también presentó su queja por lo que consideraba el derroche de fondos públicos. También en este caso se niega que Mesquida haya presentado gastos no relacionados con su cargo. Por último, sobre la falta de disciplina en el trabajo y la acusación de acoso psicológico a tres de los cuatro miembros del servicio de publicaciones, el informe concluye que sí ha habido malas relaciones y algún enfrentamiento, pero que “no se puede considerar como acoso psicológico”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!