6 d'agost de 2009
Sense categoria
1 comentari

INNECESSÀRIA

NO PARLÀVEM I ERA EL CEL

Me’n vull dur tot color de la mar
davall la terra on respires i t’adobes
niaré entre tos mots més nials
perquè s’encenguin d’ulls tendrells
que s’endureixen només tocar la vista
conserven tibantor cadència idea exacte
cada espín dels àtoms sense nom
que bellnouant ens mostren cada cosa

(PER A MIQUEL BAUÇÀ)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!