6 d'agost de 2009
Sense categoria
3 comentaris

He escoltat els sebel·lins

Cap al tard, vora els esbarzers plens de móres, he sentit el refilar dels sebel·lins.
M’ha omplert de tranquil·litat.

  1. He vist la galta humida de l’amic i he sentit que plorava, mentre esclafava móres entre dents. L’urpa del sebel·lí no casa amb el seu cant. Ha de ser fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!