M’agrada estar tancat a la meva desordenada i vivíssima biblioteca: el lloc on intent escoltar, sentir, pensar, llegir, ordenar, escriure, badocar i fer els exercicis més íntims plens de voluptuositat o dolor.
Aquest dematí, deprés de llegir unes planes del diari de Julien Green, Les anées faciles (1926-1934) —crec que ara i aquí Greeen és un gran oblidat—, que m’han fet escriguera i pensera o viceversa, m’he posat a l’obrador per acabar un text sobre l’obra artística de l’amic Mateu C. És mal de fer parlar d’imatges en contínua epifania, flòvies que volen en cada mirada, paisatges invists que cal ensinistrar amb la placidesa d’un chercheur, fils trunyellats a l’aire. No se si me n’he desfet bé. Umpl planes a mà i amb pinzell de cautxú. Una alegria.
Ara feia un descans i he anat a veure les noves de Vilaweb. Un altra alegria quan em trob llegint el primer text d’Acrollam (per un atzar a primera hora del matí havia ordenat una llibreta de tapes negres en què vaig fer una teorització postllibre i per a mi mateix de la meva feina acrollamesca, que tenia traspaperada. Mirau com som que ahir vaig descobrir el deenai que des del meu viatge a Venècia, per devers el passat 5 de juny, no trobava per enlloc. M’ho muntava amb el passaport!).
És una idea excel·lent la de Vilaweb (moltes de gràcies per la part que em toca!) d’anar publicitant el vídeos d’entrevistas amb escriptors que tenen en el seu arxiu magnífic. Una mostra de cultura catalana de la bona per a tot el món. Gràcies Vilaweb per estimar la literatura, de bell nou!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apreciat Sr. Masquida,
Abans de tot perdoni que el destorbi.
Buscant informaió sobre el Sr. Joan Punyet Miró he localitzat que vosté va fer la seva darrera presentació literaria.
Ens posem en contacte amb vosté per a que li faci saber que la darrera obra del seu avi, La dona i l’ocell, que va regalar a Barcelona i als catalans i està al Parc de l’Escorxador, està en PERILL INMINENT.
Resulta que l’ajuntament està a punt de destruïr la pròpia plaça que l’artista va dissenyar al 1982 i es va inagurar 3 dies abans del seu aniversari, 19 d’abril, per fer una caserna de bombers “provisional”. Destruïnt l’emplaçament únic i especial i sense respectar a aquest català universal.
Necessitem suport, hem sortit a El punt, a La Vanguardia, al TN Comarques del 5/08, a El Mundo, a La Razón, al Canal Català… comencem a fer ressó però creiem important que necessitem suport cultural i polític i un representant de la familia (la fundació no dona senyals) que ho sàpiga.
Per poder donar-li tota l’informació per a que vegi que exagerem i les iniciatives populars que estem entrant li dono les meves dades de contacte.
Moltes gràcies per la seva atenció.
Patricia Plaza
Portaveu dels veïns
637813999
patricia.plaza@icab.es