12 de desembre de 2005
Sense categoria
9 comentaris

SONORITAT SORDA


I know nothing in the world that has as much power as a word. Sometimes I write one, and I look at it, until it beguins to shine.


E. D.

Hi ha moments en la vida que sembla que alguna cosa està a punt de succeir, Aràlia.
Vull fer servir els mots d’una forma irrecuperable, Aràlia.
Unes invencibles ganes de parlar de paisatges innominats que no coneix ningú, m’assalten, Aràlia.
Ni tan sols la teva capacitat per a l’exploració podria descobrir The Luxury Collection de les fondàries apneiques, Aràlia.
En el centre de la qüestió d’escriure: en la sintaxi, Aràlia.
Cant i xiscl el catecisme del silenci, Aràlia.
Sentit moral, ambició alta, coratge i una disciplina d’atleta, Aràlia.
Cap recepta, ni complaença, cap defalliment.

  1. Mesquida feia: "no ser a l’hora que s’ha de ser a lloc",

    "no fitxar a l’hora que s’ha de fitxar o fer-se fitxar per altri",

     "facturar dietes de viatges que no corresponien exactament al departament de Publicacions sinó que eren vols i anades a presentacions de llibres, conferències i altres martingales considerades personals" i

    "assetjar psicològicament posant en pràctica el popular mòbing sobre una de les seves subordinades".  

     Aquest és en Mesquida

  2. Aquest matí he anat al World Trade Center, a lliurar una feina a l’Esfera………………….  ……Just a les portes de l’edifici Nord, palplantat davant d’una maqueta de veler (del qual no en sé ni el nom ni la marca ni estil), m’he trobat un home amb un sac ple de mots impronunciables. A la jaqueta de vellut, moltes agulles clavades li aguantaven trossets de paper estripats amb frases d’acusació. Alçava la testa al sostre emblanquinat i deixava anar uns udols que no sabia definir…………………—————……………. M’hi he acostat obsevant-lo estranya, com haguessin fets tots aquells que no gosaven mirar-lo. Li he allargat la mà i m’he presentat. Bruno Mesuret, m’ha dit que es deia l’home del sac, amb un somriure entre beneplàcid i sorneguer.

    Aleshores he entès que els udols eren crits més d’eufòria que de deseper. 

  3. Coral Biel,

    T’hagués pogut enviar un mel i dir-t’ho en privat, però com que l’ocasió s’ho mereix, t’ho deixo aquí a l’aparador. I que serveixi tambñe a algú que no ho sàpiga encara….

    He vingut tan de pressa com he pogut a escriure això quan després del cafè m’he llegit l’Avui d’avui i , oh gratíssima sorpresa, veig que a la pàgina 48 de Cultura i espectacles,  en Jordi Capdevila et fa un article entrevista titolat "Detalls d’en Biel".

    Biel Mesquida aplega a "Els detalls del món" 79 contes curts que rediografien l’actual societat mallorquina. I una foto on surts la mar de maco…
    Dues coses.  M’ha agradat llegir entre altres coses això :
    "79 contes curst i densos. Tan densos que en molts d’aquest relats hi passen més coses que en qualsevol novel·la".
    "He mesclat sàtira amb paròdia i sarcasme (…)"
    "He treballat molt el llenguatge sensorial, carregant el lèxic i la sintaxi, per lluitar contra l’ empobriment morfològic" (…)

    No necessito llegir res més per convèncer-me que m’hauré de llegir el teu llibre segur segurísssim. L’encarregaré als follets del Nadal.

    Felicitats per aquest nou fill que has parit, noi, i que en puguem veure molts d’altres. No sé d’on treus tant de temps per escriure tant i tant i tan bó.  Ens ho explicaràs, oi  mestre?
    Cuida’t i disfruta d’aquestes festes, que et portin molta felicitat!

    Sani
    _______

    PS.
    Em temo que les fotos de Sant Cugat no van sortir o es van esborrar.
    Coses de les màquines digitals d’ara. No és culpa meva.  Llàstima!  però ja en farem d’altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!