Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Contra un poble mobilitzat, doblegar-l’ho és molt difícil. Admiro els pobles, amb generacions al darrera, que mai han renunciat a lluitar pels seus drets nacionals i socials.

Euskal-Herria, és un d’aquests. Generacions d’homes i dones basques, han donat i donen el millor de les seves vides, la joventut, pel seu poble. Malgrat la violència generada i la pèrdua de vides humanes, mai s’han arronsat. Un poble petit, combatiu, compromès, mobilitzat.
Deixar famílies, amics, companys, feines, festes, hores i hores de les seves vides, per lluitar pel seu poble i, no em refereixo als més violents i sanguinaris no, sinó els simples joves, les personetes normals amb un sentit honest d’ajudar al conjunt, per tirar endavant, reunions i accions sense treva.
Quina diferència amb altres joventuts de la pell de brau!!, sense cap horitzó al seu cap què beure i beure litres d’alcohol, sense ideals ni idees.
Veure grups de joves, caminant pels carrers d’Euskal-Herria, convocant a la gent a sortir als carrers per manifestar-se pels seus drets, fa goig i il·lusió.
El meu poble, els Països Catalans, un temps no molt llunyà, també veiem gent jove compromesa i lluitadora, convocant a la gent a manifestar-se pels nostres drets nacionals i socials. Ara, són ells, els que varen prohibir i reprimir, els que ocupen els carrers, feia molts però molts anys que l’estanquera( bandera dels antics estancs) era l’amo de la Plaça Sant Jaume.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!