Plagueta de Bord

QUIN NOM MÉS BELL: PERONELLA
Faré una història per a Peronella.
He vist un sebel·lí volant dins l’aire de l’horabaixa. És ben estrany.
Només els sent de nit, d’entrada de nit.
Aquest dematí, de tard, he vist molta d’obra de l’amic artista Mateu C.
M’ha agradat molt com em mostrava els quadres, alguns llibres objecte, unes escultures, uns work in progress.
La llavor de la seva obra, l’he vista.
Els seus pintors amics.
Un dissabte singular a Ciutat, a la planta noble d’un casal antic contemporani: quin gust les mescles!
Ja he començat a prendre notes per fer un text sobre tot allò que he vist i sentit. És mal de fer explicar les visions.
————————————
La claror és un clapa carabassa a la paret emblanquinada.
Obr d’ampit en ample els porticons i deix que el sol malalt, amb un rossegall de núvols gris tempesta, m’enlluerni.
Surt a caminar per les pedreres, pel call vermell, per la pols pèl-roja.
Ensum fonolls esclafats entre els meus dits, la calidesa d’una tempesta llunyana, les prunes verdes. Àngels i larves em vénen a l’encontre.
Batec tinta rovellada i alens d’escorça.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!