ESCRIC TAPAT DE LLIBRES I AMB LA MÚSICA DEL CAMP
No he posat cap disc.
Només el paisatge sonorós que envolta aquest vaixell enmig del call vermell i del cel.
He fet una bella història amb Venècia al fons. M’he arriscat (el BAR BARRISC, m’encanta) a caure en manierismes i ridículs, llocs comuns i repeticions, postals i clixés —TOT EREN ABISMES QUE EM VOLIEN XUCLAR— I M’HA SALVAT LA LITERATURA, EL COM, LA FEINA DE LA FRASES I LES SEVES MÚSIQUES INFINITES.
LA INFINITUD DE LA MÚSICA DE LA LLENGUA EM DÓNA MARXA.
ÉS UNA CARRERA AMB EL FRAcàs de meta.
Esquelles d’ovellEs i el tub d’escapa-ment d’una moto, els paons i la cussa del pastor, converses de veus, de vent entre les fulles verdes, de vent pels rostolls, de vent per les escorxadures de l’ànima sensible i en carn viva. ELE!
(…)
Escriure és una forma potent de viure.
I lllegir també, tan bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El català només és un accent, una variant. I des d’aquest punt de vista el valencià és la llengua del País Valencià i com sempre s’ha conegut.
Els sevillans, cordobessos etc no tenen cap problema en dir que la seva llengua és el castellà, a les Illes Balears tampoc el tenim amb el català i en canvi al País Valencià sempre hi posau pegues… hi ha moltes ritas barberàs veig…
… però tant d’anònim per parlar de coses que a l’apunt ni s’apunten… no ho entenc. Nosal3 som valencians i no tenim cap problema a reconèixer que tant el “català”, com el “valencià”, com el “mallorquí” pertanyen al mateix sistema lingüístic… digueu-li com vulgueu… I alguns anònims ja anem coneixent-li les formes i maneres, perquè sempre diuen el mateix! I quina por tenen per seguir sent anònims?.
Un text, aquest de “Paons, esquelles dins la nit quasi d’estiu” tant suggestiu, tan bonic, tan poètic, i en què es paren a fer els comentaris? en dilemes que s’haurien de discutir en altres blocs que sí que en parlen de tot això. Feu el favor!!!