L’acab de trobar, la foto, i amb l’altre post fresc, la penj per a major honor i glòria d’aquest artífex del joc, d’aquest artesà de la intel·ligència, d’aquest savi lector de poesia i elegant creador de la poesia del futbol.
Gràcies, Pep!
Tot és possible i tot està per fer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Biel!
no t’entenc massa: tu, tan sensible amb la injustícia global i la local, com és que et poses al servei de tant d’espectacle?: vull una història teva de ciència ficció o futur bonic: on els jugadors del Barcça i tots els que els alimenten parlin en català, més de la meitat dels dies; on tots defensin les llibertats sexuals i expliquin com de bé s’ho passen al vestuari i experimentant les seves moltes sexualitats i on tots ells (!) dediqui només la meitat del que guanyen a l’educació i a la cultura, per no dir a altres necessitats:
Biel,
per què tu que pots no ets més crític?
i la història del pintor que es creia centre del món, també la podries escriure, aviat;
Pep Guardiola, a més de ser un català guanyador ha esdevingut un català
exemple.
En la celebració final a l’acte del Camp Nou ha parlat
del seus tècnics dient que tracten com a fills als jugadors, eren
paraules viscudes i plenes de tendresa; m’ha recordat el llibre xinès
de “l’art de la guerra” que diu aproximadament “si tractes els teus
soldats com a fills et donaran victòries”
Jo sí crec que entenc en “bielmamengual” perquè els sentiments són complexos i a vegades semblen contradictoris.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.