Acab de sortir de l’atmosfera càlida i musical d’aquest auditori santcugatenc en què deu veus han dits els seus poemes i amb aquestes diccions han fet una festassa per a Màrius Sampere. Hi havia molts de plagueters, molts d’amadors de la poesia, molta de gent.
I això és un fet tan civilitzatori que m’emociona i em clava un agulló d’optimisme.
Estic esgotat emperò abans de dormir-me llegiré fragments de La estatua de sal de Salvador Novo, uns aforismes de Kafka, i algun article de Cahiers de Cinema.
Com a comiat copiaré el meu poema que surt al programa de la VIII Nit de Poesia.
Mirall de miratges fet
volen els seus dits de sal
Filar i desfilar trames
d’un espill brodat de pell,
Esfilagarsar imatges
estimades sens amor, temps
caçat per les juntes de vers
més trencadís, més fet.
Qui no sap l’endevinalla?
Morir-se i després saber.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No-ni-no
i una engronsadeta
pes nin petitó.
No-ni-no, no-ni-no
i una engronsadeta
pes nin petitó
…..
Tanc els ulls
i no puc donar cor a res del que mir
bon dia…
només dir-te
que
em va encantar
escoltar-te
i sentir-te
🙂