ÉS L’HORA D’ESCRIURE’T
És l’hora de llegir un poema d’Ana Hatherly: “El poeta camina entre paraules / pega cops contra parets dures / amb un rumor sord / s’enterra en la pols de la llengua.”
És l’hora de perdre’m entre aquelles sensacions estotjades dins els plecs d’un perfum fort com de soll, com de femta, com de palla tretpijada per les vaques de la boal on ens amagàrem l’horabaixa en què volien que anassis al notari per abandonar-me.
És l’hora d’entretallar-me amb calculada finor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la realitat despullada de sentiments és crua. Tard o d’hora sempre apareix. És sentiments sempre restaran.
Vols dir que algú s’enterra gaire? Que els cops són contra les parets?
Pobra Ana Hatherly, n’hi ha que sí que paeixen … La majoria no, oi ?
Tu sembla que t’ho passes la mar de bé passejant per mitja Europa … i no pas virtualement oi, pillastre ? … Quina enveja !
Dissabte cita a Sant Cugat… miraré de ser a platea, seguint la missa solemne amb atenció. Us desitjo molt d’èxit. I sé que està garantit.
M’he fet el poema que "llegiré" allà en silenci …és aquí 😉