14 de maig de 2009
Sense categoria
10 comentaris

XESCA ENSENYAT HA PARTIT DE VACANCES! AIIIII!

M’HO ACABA DE DIR L’AMIGA ANTÒNIA VICENS.
ÉS UNA CATÀSTROFE!
S’HA PERDUT UNA BIBLIOTECA HUMANA, S’HA PERDUT UNA ESCRIPTORA ESTIMADA I MOLT BONA, S’HA PERDUT UNA AMIGA DE TOTA LA VIDA, S’HA PERDUT UNA LLUITADORA DE SOCAREL PER LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANES, UNA CÒMPLICE TENDRA I SABOROSA. SABEROSA.
ET LLEGIRÉ FINS QUE EM MORI I NO T’OBLIDARÉ.
(…)

VET AQUÍ UN TAST DE LA SEVA PLAGUETA: L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS.

Xesca |
dissabte, 15 de setembre de 2007 | 08:37h

Tomeu: si tant t’agrada estar aquí amb jo, queda-t’hi. En qualitat de
convidat. No vull que puguis dir que t’has hagut de falcar d’okupa, ni
que m’hagis de posar l’excusa que l’enemic et va disparar aquí amb un
arc, com si fossis una fletxa, contra la teva voluntat.

Hem
de fer tot quant sabem per solventar el que no rutlla; però, si
tanmateix no té remei ni adob ni compostura, posar-hi el coll i al
mateix temps, ungüent de reblanir, perquè la convivència no sigui
traumàtica i mirar de resoldre el conflicte mil·límetre a mil·límetre.

Au,
Tomeu, benvingut a cateva, aquí amb jo. No sé si et podré mantenir
perquè faig les llesques primes, però per berenar sempre hi haurà (o
fins ara sempre hi ha hagut) una galleta d’Inca xapada p’enmig i untada
amb un gruix de duro de sobrassada de porc negre i un tassonet de vi
Ànima Negra (una botella de 0,75 l. ens ha de bastar a tots dos per
passar la setmana). A Tomeulàndia no podem desnonar cap Tomeu, i jo no
pens demanar-te qui has votat i no vull saber i tot si vares votar el
PP, mentre et comportis com un bon company de casa. He posat el
comptador a zero, així que no et retrauré res. A conversar com les
persones i a compartir el que tenim: el millor de nosaltres, no em
facis compartir segons què. Al lavabo, com faig jo,  t’hi has de
tancar  amb clau. Jo et vull veure ben pentinat, amb la clenxa ben feta
i la cara ben neta. En Joan Fuster va dir que la brutor de davall les
ungles és molt mala de llevar. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però em
sabria greure veure que dus dol a les ungles. Igualment, si hi ha
alguna cosa meva que no t’agradi, m’ho dius.

Ah, un detall: a
mi em molesta molt que la gent begui amb l’ampolla. Ja sé que tothom ho
fa, però per aquí no hi pas. Pensa que cameva és una casa particular, i
si els meus fills em veien beure amb l’ampolla a una festa pública on
distribueixen aigua mineral o refrescos individuals i tothom toca la
corneta amb l’ampolla, jo els trobaria bevent la llet a galet i quan
els digués que no beguessin amb l’ampolla ells em dirien ‘tu també hi
beus!’ o ‘en Tomeu també hi beu!’

Entesos?

La bona notícia
del dia és que el nou director de política lingüística de Catalunya és
en Bernat Joan. Això tranquil·litza. De fet, el que d’entrada
tranquil·litza és que existeixin persones com en Bernat Joan.

Una
altra bona notícia que hem de fer que qualli i que no es desdigui és
que el Govern de les Illes assegura que de Son Espases no hi ha res
tancat, i que miren de resoldre-ho de la millor manera per a tots
plegats.

  1. Sí, s’ha perdut, ha volat lluny una biblioteca i enciclopèdia humana, una gran escriptora, una amiga, una còmplice com molt bé dius. Jo que no sóc ni escriptora ni res, però que vaig tenir la sort de conèixer a la pilot d’un hidroavió i que em va ensenyar molt. La Babalusa no pot desaparèixer en un bloc ….

  2. Al remat, Ella el que volia és una miqueta de conhort i amor que tant li fou negat en vida.

    I ara, s’esgarreu les vestes?

    sgt: Josep Blesa.

    PS: Puta Nació de sopa de lletres que tenim!

  3. Haver sabut la notícia ara mateix, llegint el teu blog, és significatiu. En el diari ningú no me n’ha dit res, ni he sentit cap comentari per la secció de Cultura. Espero que la culpa sigui meva, que sóc un perillós despistat. Qui apagarà ara els focs…?

  4. Em sap greu aquesta mort, com la de l’amic pintor Guillem Caldentey de Sant Llorenç. Es perden artistes que són la nostra jovenesa.

    La vida és  molt més que les paraules.

  5. Un pobre aspira ser ensenyat.

    Un ric té l’ensenyat per castic i voldria ser desensenyat.

    Ben ensenyat un pobre aspira a ser ric i sense adonar-s’en ho és

    i un ric a viure pobre i sense adonar-s’en ho és.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!