Tomeu: si tant t’agrada estar aquí amb jo, queda-t’hi. En qualitat de
convidat. No vull que puguis dir que t’has hagut de falcar d’okupa, ni
que m’hagis de posar l’excusa que l’enemic et va disparar aquí amb un
arc, com si fossis una fletxa, contra la teva voluntat.
Hem
de fer tot quant sabem per solventar el que no rutlla; però, si
tanmateix no té remei ni adob ni compostura, posar-hi el coll i al
mateix temps, ungüent de reblanir, perquè la convivència no sigui
traumàtica i mirar de resoldre el conflicte mil·límetre a mil·límetre.
Au,
Tomeu, benvingut a cateva, aquí amb jo. No sé si et podré mantenir
perquè faig les llesques primes, però per berenar sempre hi haurà (o
fins ara sempre hi ha hagut) una galleta d’Inca xapada p’enmig i untada
amb un gruix de duro de sobrassada de porc negre i un tassonet de vi
Ànima Negra (una botella de 0,75 l. ens ha de bastar a tots dos per
passar la setmana). A Tomeulàndia no podem desnonar cap Tomeu, i jo no
pens demanar-te qui has votat i no vull saber i tot si vares votar el
PP, mentre et comportis com un bon company de casa. He posat el
comptador a zero, així que no et retrauré res. A conversar com les
persones i a compartir el que tenim: el millor de nosaltres, no em
facis compartir segons què. Al lavabo, com faig jo, t’hi has de
tancar amb clau. Jo et vull veure ben pentinat, amb la clenxa ben feta
i la cara ben neta. En Joan Fuster va dir que la brutor de davall les
ungles és molt mala de llevar. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però em
sabria greure veure que dus dol a les ungles. Igualment, si hi ha
alguna cosa meva que no t’agradi, m’ho dius.
Ah, un detall: a
mi em molesta molt que la gent begui amb l’ampolla. Ja sé que tothom ho
fa, però per aquí no hi pas. Pensa que cameva és una casa particular, i
si els meus fills em veien beure amb l’ampolla a una festa pública on
distribueixen aigua mineral o refrescos individuals i tothom toca la
corneta amb l’ampolla, jo els trobaria bevent la llet a galet i quan
els digués que no beguessin amb l’ampolla ells em dirien ‘tu també hi
beus!’ o ‘en Tomeu també hi beu!’
Entesos?
La bona notícia
del dia és que el nou director de política lingüística de Catalunya és
en Bernat Joan. Això tranquil·litza. De fet, el que d’entrada
tranquil·litza és que existeixin persones com en Bernat Joan.
Una
altra bona notícia que hem de fer que qualli i que no es desdigui és
que el Govern de les Illes assegura que de Son Espases no hi ha res
tancat, i que miren de resoldre-ho de la millor manera per a tots
plegats.
L’hidroavió ara és més visible que mai. Sí és tot això… i més coses que no sé dir. Una abraçada per si ens conhorta
Una escriptora creativa, una torrentera de mots perduts. El meu condol sincer.
Sí, s’ha perdut, ha volat lluny una biblioteca i enciclopèdia humana, una gran escriptora, una amiga, una còmplice com molt bé dius. Jo que no sóc ni escriptora ni res, però que vaig tenir la sort de conèixer a la pilot d’un hidroavió i que em va ensenyar molt. La Babalusa no pot desaparèixer en un bloc ….
Al remat, Ella el que volia és una miqueta de conhort i amor que tant li fou negat en vida.
I ara, s’esgarreu les vestes?
sgt: Josep Blesa.
PS: Puta Nació de sopa de lletres que tenim!
Ens va deicar a tots embaladits …
Haver sabut la notícia ara mateix, llegint el teu blog, és significatiu. En el diari ningú no me n’ha dit res, ni he sentit cap comentari per la secció de Cultura. Espero que la culpa sigui meva, que sóc un perillós despistat. Qui apagarà ara els focs…?
Em sap greu aquesta mort, com la de l’amic pintor Guillem Caldentey de Sant Llorenç. Es perden artistes que són la nostra jovenesa.
La vida és molt més que les paraules.
Un pobre aspira ser ensenyat.
Un ric té l’ensenyat per castic i voldria ser desensenyat.
Ben ensenyat un pobre aspira a ser ric i sense adonar-s’en ho és
i un ric a viure pobre i sense adonar-s’en ho és.