Com es conserva la gorradura que has produït a la pell dels llavis meus?
Com puc col·locar en un reliquiari aquesta substància química de la teva saliva que em deixa regruixos inoblidables als llavis meus?
Com he de fer que els mecanismes del record es posin en marxa per convertir la meva fesomia en un cop blau als llavis meus?
Com caldria despertar la sensació desitjada que em deixa dermis, epidermis i cèl·lules nervioses convertides en caramull de fems fets d’escorxadures en el seu punt màxim?
Com podria refer-me?
No sé si aquest exercici d’escriure’t, d’invocar-te, té alguna conseqüència en la meva vida tediosa i allunyada dels incendis francesos, que diuen molt més del que són, del pont del tren de Gaspar Bennàzar, esbucat pels descervellats governants palmesans, allunyada de tu.
Com convertir-me en una despulla empesa pels vents de la tempesta que cap far s’atreveix a il·luminar dins la nit fosca dels llavis meus, teus?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mestega sals de mercuri i brollarà de la gola una mimosa
Despulla’t dels papers banyats que són les closques de la teva vida
Gasta la força per la boca i la teva garangola rajarà
Aràlia Biel ¿per on van a Llubi?