EL VESTIT DE TACTES

“JEDER SAGE, WAS IHM WAHRHEIT D?oeNKT, /UND DIE WAHRHEIT SELBST SEI GOTT EMPFHOLEN”

“QUE CADASCÚ DIGUI EL QUE LI SEMBLA VERITAT / I QUE LA VERITAT MATEIXA SIGUI RECOMANADA A DÉU”

LESSING

La teva distància, Aràlia, suscita uns records més vastos, més complets de cada sentit. Com si la memòria fos una estora gegantina que recobreix aquests milers de quilòmetres que ens separen (no tinc notícies teves, no sé si has abandonat, amb Ed Norton, el museu de Praga, la incendiada França i la meva existència en una Mallorca que es carrega el seu patrimoni sense ni una llàgrima!), com si aquesta estora de la memòria es desplegàs en un ciclorama que m’envolta: una bolla membranosa plena d’aigua on sur: embrió que habita en contínues metamorfosis.

Mistagog de tu, Aràlia!

Asgard! Asgard! Asgard! Repetesc el conjur del casal, el nom del casal que tu fundares: paradís bombardejat de carícies. Origen dels contactes!

L’Hortus conclusus té les voluptuositats de les pèrdues, de les petites morts, del maximum intimum de les pells esqueixades. Mir el quadre de sant Bernat amb la frase “amo quia amo” que tu pintares amb cal·ligrafia anglesa quan anaves a les monges franceses del Pont d’Inca. Estim sense raó d’estimar. Estim perquè estim.
Per què és tan mal d’entendre?

Fuig a l’escapada del cosí Francesc de Valldaura i del Banc. El doctor Febrer m’ha dit que necessit repòs i isolament. Que no he d’escriure, ni pensar. Que he de dormir nit i dia. Sembla que també m’ha prohibit els somnis.

El quod abans del quid.

La senyora àvia Maria Ignàsia m’ha fet codonyat. No puc classificar-lo, ni comentar-lo. És frenesia com el temps.

Menj temps sense tu. El devor…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *