sacudí la ceniza de mis párpados
Antonio Gamoneda
I
El crit d’un ocell que no he vist
ha tancat d’una portada l’horabaixa
Quan he mirat al meu voltant
tot era en blanc i negre
El pi arrabassat pel vent
una radiografia
I els mots no hi podien fer res
II
El fonoll de la vora de la drecera
és una branca de corall
de vidre verd
III
No ho neguis
Necessites l’alè de cada mot
per poder enlairar la veu
sense que es trenqui
la melodia
(…)
IV
Vaig fer néixer
ELS TACTES DE LA VEU
mentre sentia la màquina d’alè
de Perejaume
a la galeria Joan Prats
V
Són ocells que refilen
amb sons nets i lents
per anar a dormir
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els sons contraris d’aquells que han arribat a obrir els ulls però mai han despertat.