LLIBRES PER A TOT: VISCA L’AMOR!

LLISTA DE LLIBRES RECOMANATS AMB ANOTACIONS O SENSE. Comença a les totes. He cantat Els vells amants del Serrat i he regalat roses d’amor i llibres. Visca Sant Jordi 2009!
  Aquesta és una llista inacabada, emperò tots els llibres que hi esment tenen valors singulars, són llegidors i fan llegiguera. Trenc d’alba, Miquel Barceló (La Magrana): un conjunt de narracions d’aquest felanitxer savi, catedràtic d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha caçat dins les xarxes del llenguatge un conjunt de personatges i situacions de la seva memòria personal amb la rítmica dels bons narradors. Un llibre que té gust de poc. Si en voleu més podeu llegir El terme de Manacor (Ensiola). Una educació francesa, Joan-Daniel Bezsonoff (L’Avenç): un escriptor esplèndid de Catalunya Nord que a partir dels seus records personals i intransferibles ens explica la seva vida educativa amb la passió d’una ficció i ens pinta un panorama tan inèdit com engrescador. A partir d’uns textos publicats a la revista L’Avenç ha reconstruït un itinerari íntim que esdevé tota una aventura excitant.
(…)
Jardí d’hivern, Monika Zgustova (Proa): una escriptora xeca, que habita
des de fa vint anys a Catalunya, ens ofereix un fresc emocionant de la
vida d’una dona, Eva, que a la Praga dels anys 50, viu dos amors amb
homes molts diferents, un violinista i un dissident, i a través de la
seva còrpora plena de sentiments podem veure els canvis impressionats
de l’Europa de postguerra. Una novel·la vertadertamrnt europea. Un llac
en flames
, Hilari de Cara (Quaderns Crema): un poeta que als
seixanta-quatre anys ens ofereix la seva primera novel·la té bona
pinta. Però a més si aquesta novel·la ens mostra tota una educació
sentimental del vilero (manacorí) Marc Crespí, des de finals dels
seixanta fins ara amb incursions al trenta-sis, esdevé un repte. I
Hilari surt victoriós d’aquesta prova i ens dóna una de les obres més
estremidores i vertaderes que he llegit fa molta d’estona. Un
llenguatge curat amb la musicalitat del poeta i unes peripècies que
t’enganxen i no les pots deixar fins arribar al final. Novel·la per
rellegir, per pensar, per fruir. Animals destructors de lleis, Ricard
Salvat (Meteora): una obra que guanyà el premi Joanot Martorell fa
molts d’anys i que ara es recupera amb un pròleg fantàstic que deixà
Ricard Salvat poques setmanes abans de morir. Una forma de conèixer la
narrativa de postguerra que fins ara no havia arribat fins a nosaltres.
El periodisme silenciat. Just Cabot: Vida i cartes de l’exili, Valentí
Soler (
Acontravent): la vida d’un periodista liberal, àcid i
intel·ligent, amic d’Eugeni Xammar que representa la manera de fer dels
intel·lectuals que s’arreplegaven vora l’Ateneu barcelonès al voltant
de la guerra civil. La segona part del llibre recull les cartes
escrites amb esperit sarcàstic que envià als seus amics des de l’exili
parisenc com un republicà derrotat singular. Indignació, de Philip Roth
(La Magrana): en aquesta novel·la el mestre clàssic contemporani de la
narrativa nord-americana ens ofereix la història d’un home vulnerable
que habita entre la inexperiència, el descobriment sexual, un pare
carnisser que s’escarrassa perquè ell pugui estudiar i una mare
agobiada i patidora de mena. Roth ens conta la història de la formació
d’un home, de les oportunitats aterradores que li ofereix la vida i
dels estranys obstacles amb què topa. Apassionat. Estimat Doctor /
Admirat Mestre. L’esperit d’una amistat en 79 cartes. Pau Casals –
Josep Trueta
(Acontravent) Les vides paral·leles d’aquest dos homenots
catalanans, Casals i Trueta durant 35 anys en 79 cartes és una
meravella i un ensenyament. Lluitaren amb un arquet i un bisturí per a
la pau, s’exiliaren, defensaren la democràcia, la llibertat i la
dignitat dels humans, una catalanitat insubornable i foren candidats al
premi Nobel. Són dos catalans universals que en aquesta esfera íntima
de la correspondència ens mostren els seus valors de la lluita i
l’amistat al llarg de la vida. Amb les seves paraules deix amb punts
suspensius aquesta llista curta i inacabada. «El seu llibre (The Spirit
of Catalonia
) representa la més digna de les protestes dient a les
nacions en qüestió, en la seva llengua, quin és l’esperit de Catalunya.
Això a mi m’emociona, com hauria d’emocionar a tots els catalans
capaços de sensibilitat patriòtica.» (Pau Casals a Josep Trueta). «Vós,
que per l’amor voleu evitar el carnatge, al costat […] del pobre
metge que s’ha passat un quart de segle intentant refer el que la
brutalitat humana ha trossejat. I tots dos Catalans.» (Josep Trueta a
Pau Casals). Magnífics!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *