18 d'abril de 2009
Sense categoria
4 comentaris
VEU DE SILENCIS
TOT ENS VOL ROBOTITZAR
I la feina del poeta és lluitar contra aquesta feta, contra els que en volen convertir en éssers inpensants, no pensants, despensants, zombis purs.
Pensava això, amb un dolor fluixet, entre espasetes liles i llevamans carabassa i l’ombra dels ametllers verdíssims i estibats d’aquests bessons sucosos que assaboresc.
Pensava que hem de fer viure i re-viure sense aturall els cinc sentits, els mil i un sentits del cos humà.
Sentir és pensar, he dit amb veu alta.
I un ocell m’ha concagat damunt el cap.
M’he posat a riure.
Si algú m’ha vist xerrar totsol, riure totsol, m’haurà pres per boig (?).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre no siga boig pel Barça.
¿És possible que (Proust) pensar i sentir sien les dues coses més tristes de la vida? ¡Proust exagerava!
¿Sentir=Pensar perquè per ventura sentir és l’estímul per a interpretar la realitat, i pensar n’és la conseqüència? ¿’Sentim’ i després ‘pensam’?
De joves, només sentíem. Parò ara, vatua el món, qui només sent sense pensar viu enganyat.