L’amfiteatre de núvols negrosos en un cel que deixa passar la claror pels descosits de la pluja.
A partir de la incertesa intentar dir amb les sinuositats de la sintaxi aquestes verdes transparències.
He esborrat sense voler un escrit i m’he quedat en blanc i a les fosques per tornar repetir la visió.
Només record la paciència que significa haver penat, haver viscut, haver resistit l’èxit i el fracàs com impostors.
Com si aquesta paciència m’impregnàs d’un humor antic que posa la pàtina d’un pa d’or sobre l’única llum que compta.
FOTO ERIC SAYAH
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I aquests niguls negrosos ajuden a interpretar la llum, i aquesta llum filtrada és molt més exigent i més viva que la d’un cel blau. Aquets raigs de llums duen de tot: una sintaxi (que és una equació -prisma que separa i ens permet mirar i distingir- amb totes les variables (preguntes)), i un llenguatge (l’hem de treure d’on sia) //// poesia viva // ¿i la foto? (?) //
Una qüestió és ser impostor i altra molt diferent donar peu a l’impostura.